L’home que mira

La moral pública és cosa complicada i qualsevol lector de Maquiavel sap que no cal que el Príncep sigui bo però resulta imprescindible que la gent s’ho cregui. Per això un savi en coses de política i ara professional de les relacions públiques (que sempre n’inclouen d’impublicables) em comenta com estan dels nervis a Can Convergència des que no manen i no hi ha manera de silenciar el que, púdicament,anomena ‘coses’. La llista d’ovelles esgarriades creix i no s’atura en aquella casa, fins posar francament en crisi la imatge i la credibilitat del partit. Al darrer any o any i mig els està passant tot el que no hauria de passar. Exemples: l’exalcalde convergent de Torrelles de Foix, Erasme Torrents, inculpat per intent d’assassinat del seu successor. I capaç de contractar sicaris amb rifles de mira telescòpica, ni més ni menys. O Miguel Martínez Flores, tinent d’alcalde de Palau-saverdera, acusat de masturbar-se davant d’una nena en un centre cívic, potser malinterpretant les activitats lúdiques programades a l’equipament.

També el primer tinent d’alcalde de CiU a l’Ajuntament de Ger, a la Cerdanya. Xavier Bertrán  ha estat arrestat per col·laborar estretament amb traficants de drogues. A casa, li van trobar drogues i diners en metàl·lic, 37.000 euros, que no està malament. I per postres Josep Alemany Rigol, alcalde de CiU a Vallirana, resulta acusat d’un delicte ecològic per haver permès que s’aboquessin aigües residuals sense depurar a una riera.

Certament, això de la moral pública i la moral privada és un tema vidriós i de gent impresentable n’hi pot haver a totes les cases. Però –fins i tot prescindint del famós 20% que avui expliquen els diaris- a Can Convergència com a mínim podrien estar calladets, estalviar-se infundis contra altres partits, netejar l’estable i no posar pals a les rodes dels qui al seu propi partit treballen honestament. Potser ho haurien de fer per patriotisme. Potser en interès propi.