ERC i el país real
S’ha acabat - gràcies siguin donades als déus - la Conferència Nacional d’Esquerra que amenaçava amb ser tan estúpida com les d’aquell temps en què al PSUC s’enfrontaven els prosoviètics i els eurocomunistes, mentre la gent normal els engegava tots plegats a pastar fang. S’ha acabat com s’han de finir aquestes coses: amb un atac de lògica; 8 a 2 a favor de la línia que impulsa l’actual direcció i apa siuau. Vista la feina que hi ha a Catalunya (els trens, els avions, les autopistes, el medi ambient, la promoció cultural, la reforma de l’ensenyament…), ja són ganes de perdre el temps dedicar la militància d’un partit a mirar-se el melic - o encara pitjor a mirar el melic del senyor Carretero i de la Ruth Carandell, que no són precisament unes estrelles de la intel·ligència política.
La llàstima és que al camp republicà sempre retorna el mateix fantasma: el que atenalla els republicans és la puresa, és a dir, la nostàlgia de la catacumba i la vocació pel verbalisme que mena a l’esterilitat. Aquest cop, però, els partidaris de la virginitat política han perdut clarament per 8 a 2 i això em fa ser optimista pel que fa al futur. La virginitat fa impossible la reproducció (de vots) que és el nucli de la política democràtica i francament és una nosa.
Ara falta que, si de debò es vol augmentar la militància i posar ERC en condicions de portar aquest país a la independència, els independentistes vagin per feina: que entenguin què vol dir el liberalisme polític (i que el liberalisme polític és inseparable de l’econòmic) i entenguin, sobretot, què significa la fraternitat republicana (i com es diferencia de la lluita de classes marxista).
ERC té molta feina per endavant; la primera regalar l’espai de la puresa als friquis o als professors universitaris que la necessitin i estrènyer lligams amb els sectors empresarials que estan tips i cuits de les trampes de CiU. La segona continuar governant bé com fins ara (perquè si no manen els nostres CiU i els sociates manaran contra nosaltres, això és obvi) i la tercera produir un canvi cultural que inclou -no sé si els independentistes estem preparats per a tant!- la despolitització de la llengua catalana començant seriosament a fer catalanisme en castellà. Un bany de país real no ens vindria malament. La Heidi i en Carretero a la muntanya, els pastorets i les corones d’espines al teatre i ERC a fer un país normal. Tampoc no és tan difícil.
Brillant
Comment by Ramon — October 21, 2007 @ 2:21 pm
M’agrada el que escrius.
Comment by Lopez — October 21, 2007 @ 5:44 pm
Ramon,
per liberalisme polític i fraternitat republicana, l’avi Barrera. I l’avi Barrera era al costat d’en Carretero. Pensa-hi. La majoria de l’actual direcció eren al PSAN o a una certa “puresa esquerrana” fa 20 anys, i avui són en un pretès pragmatisme que s’explica més per circumstàncies psicològiques i sociològiques de grup que per altres motius. Sobre el que dius de fer seriosament “catalanisme en castellà”……….., em sembla que, això, una vegada més només ens portaria a fer “Espanya”. En tot cas només pot ser el complement d’una estratègia molt més àmplia i ben pensada per aconseguir que el català esdevingui autènticament hegemònic.
Comment by pere — October 21, 2007 @ 7:19 pm
Genial i ben clar.
Comment by Joffre — October 21, 2007 @ 11:13 pm
1.-Vos també? Que no veieu que és el PSOE qui no vol cap pacte amb ERC? És que encara té cap dubte sobre els motius de la substitució de Maragall per Montilla? És que ningú recorda com va ser possible aquest nou pacte “contra el PSOE i contra CiU” (així ho deia Carod en les seves primeres paraules)? No s’enganyi més Sr. Ramon, pur tacticisme partidista i precipitat del PSC i d’ERC contra el pacte Mas-ZP per confluència d’interesos dels aparells. L’entreguisme d’ERC a un PSC derrotat amb un pacte express va evitar la sociovergència llavors…, però, algú creu encara que això té cap durabilitat més enllà de les Generals? Santa Llúcia!
2.- Sovint penso que dec estar sonat perquè no veig pas cap analista polític que ho apunt-hi, en canvi, veig més clar que l’aigua que el PSOE, tot el que fa i diu va cap aquesta direcció (va invocar raons d’Estat contra els seus a Navarra i ara fa poc ha fet una declaració de bel·ligerància ostensiva contra tot sobiranisme… D’altra banda no fa res per facilitar la feina al tripartit de l’Entesa, just al contrari, l’encalla tant com pot. En aquests moments on hi ha una forta sotragada tant en aspectes infraestructurals (comunicacions) com superestructurals (legitimitat legal, corona, TC, 30 anys de la Constiució espanyola, …) és lògic que l’Estat (hardware) vulgui reforçar-se TERRITORIALMENT a través dels partits (software) i que per tant ho faci amb CiU. I vet aquí que Duran diu el mateix… Ara el PSOE només pateix de debò per si els tomben l’Estatut pactat amb Mas, ja que després sí que ho tenen molt i molt difícil de restablir l’aliança estatutària Mas-Zapatero (d’altra banda és d’això que es queixava Maragall en la seva última entrevista si la repasseu detingudament).
3.- En un context com aquest, si no ens encegués tan l’animadversió i la politicaria, per a un independentista és obvi el que caldria fer per acabar d’afeblir l’Estat: evitar la sociovergència que està per caure, és a dir oferir un pacte de Govern a Convergència (tot defenestrant a Duran).
4.- També ens queda un altre escenari possible i no pas pitjor que la sociovergència, que el PP guanyi tant al TC com a les eleccions Generals…
5.- Convergència acaba de fer uns tímids gestos cap el sobiranisme que ERC en lloc de frenar hauria d’estimular i premiar, ja que entre altres raons dificulten la possibilitat de pacte CiU-PSOE (la traïció involuntària del PSOE a CiU a través del pacte PSC-Esntesa, també ho dificulta).
Com a conclusió de tot plegat, doncs, qualsevol pacte que porti a l’impediment de la sociovergència -precisament en aquesta conjuntura- és molt positiu. Un pacte Convergència-ERC hauria d’estar molt present com a opció tàctico-estratègica per a ERC, Em temo, però, que estan tan encegats i plens de rancúnies extravagants (quin mal a fet Carretero, sr. Ramon? Què hi projecta vostè? què hi projecten ells?) que els tornaran expulsar del Govern EXACTAMENT com l’altre cop, i no s’ho creuran perquè no ho havien previst. Santa Llúcia ens guardi a tots plegats.
Comment by Marcel Dalmau — October 22, 2007 @ 5:13 am
Bé, des d’un altre focus ideològic d’ERC sembla que finalment també saben destriar amb més discerniment què està passant i què s’està jugant el “país real”. Us reprodueixo l’article complert extret de tribuna .cat a data d’avui. Insisteixo un cop més en un aspecte que encara passa massa per alt: que ERC s’equivoca rotundament en donar solidesa i seguretat a res acordat amb el PSC-PSOE, i més quan aquest (el PSOE) ja ha detectat les contradiccions que li crea. És absurd i suïcida, doncs, que ERC no treballi per substituir el PSC per CiU (sense descartar ICV) en el Govern. Òbviament un pacte així tampoc pot tenir gaire durabilitat sense un establir un trajecte comú. Amb el PSC, ja es veu fins on s’ha pogut arribar. No hi ha cap altre estació: fins i tot Maragall ha baixat per agafar un altre tren, per fabricar-se’l.
Sr. Ramon deixem de fer el friki, insultant a tot déu de frikis, de purs i altres adjectius viscerals, que el temps de seguida posa en evidència a tothom en política, i molt ràpid.
L’article , doncs:
Intencions obscures i la bona gent independentista
22/10/2007 · Col·lectiu Joan Crexell
Fa mesos que subtilment el “sector dels negocis” de CiU i PSC està fent un treball subterrani d’erosió contra ERC i també contra els sectors emergents sobiranistes de CDC i UDC. Al govern d’entesa del president Montilla no els agrada, ni a l’aparell del PSC que li dóna suport, ni a ERC i als seus dirigents i, menys encara, als ecologistes comunistes, diuen ells, d’IC, que els hi han impedit el negoci del “3 al 20%”.
Tot això ho vesteixen amb arguments com que cal que retorni el seny, la seriositat, la responsabilitat i amaguen que el que volen és continuar amb els negocis a Catalunya i la gestoria a Madrid. Per aconseguir-ho, cal retirar el que anomenen aquests nois de CDC, que ja els hi estarien bé una nova JNC per adults, que faci por, però res més, i serveixi de coartada davant de Madrid per negociar. I volen que ERC desaparegui del govern, abans que n’aprengui i torni a l’agitació del 23 d’abril i l’11 de setembre.
Tota aquesta ofensiva la fan sectors econòmics, financers, i sobretot mediàtics, desprestigiant l’entesa d’ERC i IC amb el PSC, i preparant-se per aplaudir la socioconvergència. Seria una operació dels poderosos de CiU i PSC que així tindrien una majoria social i de classe per fer veure que tot canvia, però que governarien sense moure res. El perill, doncs, que hi ha darrere els intents de desestabilitzar ERC i un sector de CDC és la socioconvergència i el treball de certs sectors liberals catalanistes. L’actual ERC i un sector important de dirigents de CiU que vol l’entesa nacional, i que alguns voldrien arrossegar-hi també una bona part del PSC i IC, és la bona gent sobiranista o independentista del país, que potser no vol l’actual govern d’entesa, però tampoc no vol “la socioconvergència dels negocis”, cosa que ningú, avui per avui, s’atreveix a explicar amb claredat.
Cal, doncs, deixar-se de crear crisis artificials a ERC per veure si es trenca, perquè després de la seva darrera conferència nacional ha quedat clar que amb diferències Carod-Puigcercós-Carretero-Bertran són ERC i no volen ser altra cosa.
El dia 20 de novembre Artur Mas ha de preveure de llençar menys “parides” de reforma del catalanisme i nous “pals de paller” del pujolisme i parlar més clar, si s’està o no per la sobirania nacional. I si s’ocupa de reafirmar, consolidar i hegemonitzar l’espai de centre-dreta o centre-centre i, a la vegada, si està disposat a perdre els “michelins” dels negocis d’una vegada.
El que vol la bona gent independentista és l’entesa nacional dels votants i militants de CiU i ERC, sense retrets d’uns als altres, sense retreure els 23 anys de negació de l’independentisme per part del pujolisme, i les equivocacions estratègiques d’ERC.
ERC s’ha d’enfortir en la pluralitat de l’esquerra nacional i CiU ha d’ocupar del tot l’espai de dreta i de centre desacomplexadament, ja que necessitem, sumant els dos espais, un d’hegemònic i nacional el 2014 per l’autodeterminació.
Prou de jugar per interessos personals, partidistes o inconfessables amb la bona gent del catalanisme, el sobiranisme o l’independentisme. S’ha acabat una etapa i en comença una altra, amb l’impuls al capdavant d’unes noves generacions que no tenen les hipoteques ni els tics d’unes generacions que van protagonitzar l’antifranquisme, el postfranquisme i el pujolisme. És una nova etapa que costarà d’entendre per aquells que han volgut patrimonialitzar el llenguatge, els continguts i l’estratègia política.:
Comment by Marcel — October 22, 2007 @ 6:40 pm
M’ha agradat això de virginitat política.
Si abans CiU treia molts vots, més que ningú, vol dir que estava en edat madura, com dius. Ara té, doncs, la menopàusia?
Comment by Jordi Bages — October 26, 2007 @ 11:39 am