El dia que va tornar Tarradellas
De la tarda-nit que va tornar Tarradellas (un dels moments més plens de la meva vida) m’han quedat sobretot sensacions tàctils. Recordo que vaig donar la mà a en Joan Raventós i a Carles Sentís. Al President no hi vaig poder accedir. En Raventós tenia la mà suada però en Sentís tenia la mà freda i gelada. Aquella sensació absurda, antihistòrica de mà gelada entre una gernació càlida no me l’he pogut treure del cap i em retorna avui no sé per quina estranya associació d’idees.