Washoe
El passat dia 30 d’octubre va morir a la universitat d’Ellensburg, la ximpanzè Washoe, als 42 anys, una vida prou llarga per al que és habitual en aquesta espècie. La singularitat de Washoe és que se li va ensenyar el llenguatge dels sords-muts amercans (ASL) amb què es comunicava amb els seus cuidadors. Quan a principis dels anys 1960 la NASA va deixar de treballar amb ximponautes, Washoe fou cedida al matrimoni Gardner per a un experiment sobre el llenguatge dels sordsmuts.
La ximpanzé fou educada llavors en un entorn el més semblant possible al d’un nen sord-mut i ens va revelar moltes coses sobre la intel·ligència animal. Washoe usava un vocabulari amplíssim i era capaç de fer frases amb sentit que ningú no li havia ensenyat. Però als sis anys resultava difícil de conviure amb ella en una casa, de manera que els Gardner la van cedir a un centre de cries per a subministrament de laboratoris. Aquí va entrar en la història un becari, Roger Fouts, que va continuar els treballs d’investigació amb ella. El que Fouts pretenia era saber si un cop tingués fills, Washoe ensenyaria al seu torn el llenguatge dels sord-muts als seus descendents. Washoe va perdre la cria, però es va aconseguir donar-li un jovenet, Loulis, que ella va adoptar. No només això sinó que va ensenyar-li en llenguatge humà, convertint-se en el primer ximpanzé que aprenia ASL a través de l’ensenyament d’un altre ximpanzé. En la lluita per tal que es reconeguin els drets dels nostres germans evolutius, Washoe ocupa un lloc especialment significatiu. ara que ha mort potser alguns diran que se la va convertir en un monstre. A mi, en canvi, em sembla que intentava explicar-nos alguna cosa molt profundament significativa. alguna cosa que espanta una mica: potser no som tan diferents.