La paradoxa escolar
La paradoxa escolar fa anys que està estudiada per multitud de sociòlegs molt llegits, però no s’ha pogut resoldre enlloc. Resulta que en un país amb desigualtats, l’escola serveix com a ascensor social, però arribats a un cert nivell igualitari, l’escolarització perd importància i, en canvi, el que es torna determinant són les diferències individuals entre estudiants. Com més s’amplia la la cobertura escolar d’un país i com més arriba la cultura a tot arreu, menys significativa és l’escola com a eina de socialització i més incapaç resulta de fer una bona transferència de coneixement.
A l’escola igualitària -i com més igualitari és el país- es fan més importants els factors individuals capaços de marcar diferència (intel·ligència, herència genètica, nivell cultural dels pares, etc.). Fins ara l’escola només ‘iguala per sota’ i arreu del món es dóna la curiosa circumstància que indefectiblement els alumnes amb millors notes a secundària i batxillerat tendeixen a ser… fills de professors de secundària i d’ensenyants universitaris en general. A can Generalitat tenen una magnífica estadística sobre les professions dels pares dels alumnes amb millors notes a la Sele, que algun dia haurien de fer pública.
Si no fos tan ofegadora la pressió social que ens obliga a combregar amb rodes de molí, caldria que algú reflexioni sobre si no hem mitificat massa el valor social de l’educació. Altrament pot acabar passant el que ja passa: que com més educació per a la ciutadania s’estudia, menys ciutadania es practica.
Estic d’acord amb l’última frase i a més hi afegiria que si en un país és necessària una educació per a la ciutadania és perquè no hi ha ciutadans.
Amb el que no estic del tot d’acord és amb el que dius dels alumnes que treuen millors notes a secundària. L’any passat els millors alumnes que vaig tenir de segon de batxillerat i els que van treure millors notes a selectivitat eren dos romanesos. Els seus pares no eren professors de res, això sí ells havien tingut una altra educació amb un nivell molt diferent al nostre.
Comment by nagira — November 7, 2007 @ 12:20 am
Dijous a l’Ateneu Barcelonès, Jordi Pujol parla sobre temes d’educació.
Comment by ralco — November 7, 2007 @ 12:53 pm
Em sembla molt bé que en Jordi Pujol parli de temes d’educació. Avui en dia tothom es veu amb capacitat per parlar d’educació. Però hi entenen alguna cosa? S’hi dediquen a educar? Només parlen i parlen en sentit teòric, però una cosa és la teoria i una altra de molt diferent la pràctica. o no?
Comment by nagira — November 8, 2007 @ 11:45 am