Els móns que hi poden haver al món
Descobrir que al món hi ha molts móns contradictoris no és precisament cap originalitat. El més difícil és imaginar què passa quan aquests móns es troben, contrasten o xoquen. Ahir quan anava a votar a l’Ateneu, la plaça de Catalunya i la part de dalt de la Rambla eren literalment ocupades per hordes alcohòliques d’afeccionats futbolístics. Seria fàcil carregar les tintes en l’espectacle trist d’aquesta classe obrera britànica avui capada pel futbol i no fa encara gaire, trade-unionista. El trist destí d’un proletariat sense més ideals que els de la cervesa i la pilota, contrastava amb l’esperança dels que ens trobavem per anar a votar i encara creiem que es pot crear un espai de crítica i de ciutadania en una vella entitat reconstruida.
Qui heretarà la terra? La massa de lobotomitzats futbolitzats que envaeixen la ciutat en vols barats, o la minoria que estima els llibres i vota entusiasmada un equip que dilluns mateix ja torna a començar obres per restaurar un ascensor renquejant i modernista? Mentre l’equip Bohigas celebrava discretament la victòria amb dues ampolles de xampany francès a quarts d’una de la matinada, un home que mira no es podia treure de la memòria els càntics dels futbolers. Sonaven com una amenaça zoològica i antiga contra els partidaris de la felicitat civil. Serà que estic noucentista.
És recomfortant comprovar com encara hi ha gent que no dimiteix del país, que hi creu i actua per millorar-lo. Un obrer no futbolitzat com jo se n’alegra. Gràcies.
Comment by Lopez — November 8, 2007 @ 11:04 pm
No sé qui l’heretarà, a la terra. Però si ho fan els lobotomitzats fans del futbol, o qualque cosa similar, la consciència de la vida no haurà servit de res. Un error de la natura!
Esper que, al manco en aquest cas, la minoria s’imposi i dignifiqui l’espècie humana
Per cert, enhorabona!
Comment by Margalida — November 9, 2007 @ 1:28 pm
No sé que passarà.
Des d’aquí un brindis per la felicitat civil, i felicitacions per l’èxit a les eleccions. Que tingueu bona feina!
Comment by Sílvia Martínez — November 9, 2007 @ 4:10 pm
y yo que me acordaba todavía de cuando un hombre que mira salió a la calle a mirar de cerca el desfile de un equipo de futbol que había ganado no sé qué cosa, pero que no era escocés ni él se sentía seguramente proletario alcoholizado ni lo era ninguno de los que como él había salido a celebrarlo, pero es que esa sociedad civil se construye así, ¿no?
Comment by doropo — November 21, 2007 @ 8:49 am
Culpar el futbol de la imbecilitat no és el mateix que culpar Einstein d’Hiroshima?
Comment by gaspard winckler — November 22, 2007 @ 10:48 am