L’home que mira

Dels llibres que he llegit darrerament, pocs tan emocionants com La cova del sol del novel·lista libanès Elias Khoury (1948), premiat com a llibre de l’any per a Le Monde Diplomatique (2002) i que Club Editor acaba de publicar en traducció directa de l’àrab a cura de Jaume Ferrer. Com que el tema és Palestina i com que literàriament és magnífic (la millor novel.la-riu que he llegit en anys!), em temo que us en parlaran poc i que hi haurà poca crítica la premsa convencional. Així que si et trobeu a qualsevol llibreria i malgrat que són 605 planes no el deixeu escapar; val la pena que ens confabulem per posar-lo en circulació. És un tros de llibre per 25 miserables euros. I més important encara, permet entendre moltes coses d’un conflicte estany i terrible com és el del poble palestí. Segur que fins i tot serà un magnífic regal aquest nadal si teniu la típica cunyada a qui agrada llegir o la encara més típica cosineta que estudia filologia. Si per un cas vosaltres sou la típica cunyada o la cosineta, directament, ja l’hauríeu d’haver llegit.

Per fer-vos entrar ganes, copio un fragment de la nota de premsa que aquest cop és exacta i correcta: La cova del sol no és el fresc històric de seixanta anys de conflicte entre Palestina i Israel. Ni encara menys una epopeia heroica amb guerrers i batalles. És un calidoscopi de vides truncades: les de tantes dones que es recorden del càntir abandonat a casa i del qual beu avui una desconeguda, desarrelada com elles; les de tants homes que han perdut les terres però mai el gust amargant de les seves olives; les de tants joves que no podran tenir ni records, tancats com viuen en un territori on no passa mai res fora d’alguna matança. I com un fil que lliga els grans d’aquest immens rosari, corre la vida d’en Jonàs, el vell que es mor, el pagès combatent que ha fet totes les guerres i ha entomat totes les derrotes.  
La cova del sol d’Elias Khoury és una novel·la magnífica, à ne pas manquer!