Catàleg de tòpics
Els tòpics són inevitables i no necessàriament falsos, però si viviu amb algú capaç de dir sense immutar-se tres o més de les següents frases convé pensar seriosament a redecorar la vostra vida; el paio o la pàia que usen expressions com aquestes llegeix massa i pensa poc, és directament un ase o -encara pitjor- té un mal gust que impedeix prendre’l seriosament:
1.- Que llest és Sarkozy
2.- El neoliberalisme mata els nens de l’Àfrica
3.- Cal llegir Strauss
4.- Envair Iraq va ser un error però seria encara pitjor abandonar els iraqians a la seva sort
5.- Com va dir Heidegger (o encara pitjor ‘Com va dir Foucault’ o en el summum del ridícol ‘Zizek pensa’)
6.- El nacionalisme és patètic / L’internacionalisme és patètic (i en general qualsevol ús de la paraula ‘patètic’ que no tingui a veure amb W. Allen)
7.- La biopolítica, el biopoder (i en general qualsevol ús de ’bio’ associat a la política)
8.- El meu gos es fashion (i en general qualsevol ús de la paraula ‘fashion’)
9.- La societat es fa cada cop més líquida (i en general qualsevol ús de la paraula líquid)
10.- Deconstruir…
Em sembla saludable aquest joc. Hi afegiria aquelles expressions enganxifoses com “va a ser que no” (en castellà) o l’actual “té un problema”. El que resulta més irrisori i que fa sentir vergonya aliena és l’actitud de qui les pronuncia, que fa com si estigués a l’última, com si exhibís alguna peça de moda atrevida, quan, justament, es mostra més carrincloneria.
Comment by Marcel — November 17, 2007 @ 9:19 pm
Pot ser algun dia ens podries ampliar una mica aixó de que Zizek no pensa…
Lo de la paraula líquid, o va per questions Baumanianes, o tampoc ho entenc massa.
Comment by Racaille — November 19, 2007 @ 11:48 am
És molt fàcil: Zizek reivindica els pitjors fracassos conceptuals i morals de les esquerres (el leninisme, el lacanisme i altres misèries) i abomina de les Llums. Això és el que el defineix com un imbècil en l’àmbit teòric -com un impotent en l’àmbit polític i com un reaccionari que redueix el marxisme a estètica. A més, els seus llibres són ilegibles; en la seva visita a Barcelona (pagada per la Caixa que suposo que cada vegada és més leninista i lacaniana) va explicar que de vegades li agrada canviar l’ordre dels paràgrafs en els seus llibres per tal que no s’entenguin. Per cert jo era allí quan ho va dir. En fi, fastuós. Pel que fa a Bauman és l’exemple més obvi de com una bona metàfora es torna suada i inútil per éxcès d’ús.
Comment by ralco — November 19, 2007 @ 12:05 pm
sobiranisme?
dret a decidir?
Comment by ef — November 20, 2007 @ 10:42 pm