L’home que mira

El mes passat a l’Ateneu Barcelonès ens plantejavem amb Jaume Mensa, Alain Blomart i Antoni Bosch-Veciana què és allò modern dels antics. Van sortir qüestions filosòfiques sobre la diferència i la semblança entre el logos grec i la racionalitat moderna, però també un debat molt viu sobre el sentit de la ciutat grega en relació a la ciutat moderna i, específicament, sobre la ciutadania en un món com el nostre cada cop més`ple de ‘metecs’.

Dimecres vinent farem un pas més i preguntarem  pel mite grec a Francesca Mestre, professora del departament de filologia grega de la Universitat de Barcelona. Això és una manera indirecta de preguntar si el mite no serà una forma de lucidesa. Potser fins i tot, la millor forma de lucidesa. O en altres paraules: com ens pot explicar el mite el sentit del que (ens) passa.

Fins i tot si no creieu que el logos sigui una especialitat grega (com l’ouzo o el sirtaki) la pregunta és significativa.