Simposi Eduard Nicol
Dijous i divendres de la setmana passada a la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona es va celebrar un Simposi internacional al voltant de l’obra d’Eduard Nicol (1907-1990), un dels filòsofs catalans més significatius de l’exili republicà a Mèxic, en ocasió del primer centenari del seu naixement. Al marge de la necessària recuperació d’una tradició cultural civil, la presència de la seva vídua, Alícia, i d’una sèrie important de deixebles mexicans del filòsof va permetre reconstruir molts elements d’un paisatge que les generacions posteriors (dir-ne joves seria un sarcasme!), coneixíem millor o pitjor per referències. El seu condeixeble a la Universitat republicana Miquel Siguan (envejable lucidesa del psicòleg savi que s’acosta als 90 anys!) i el seu alumne català de València a la UNAM Bernat Castany, juntament amb el filòsof i ara president de l’Ateneo de Madrid, José Luís Abellán ens van oferir també un retrat de Nicol ple de matisos i no mancat d’intriga.
Valorar Nicol significa una feina àrdua per a la qual no em sento gaire preparat però em sembla significatiu -i a repensar- la seva crítica al heideggerianisme ja des de la primera hora. Ja quan Francesc Gomà va presentar la seva tesi doctoral sobre el concepte de no-res en Heidegger, la crítica que en feu Nicol es resumí en una frase: el no-res no és res i si d’alguna cosa val el meu testimoni, certifico que al Dr. Gomà aquesta frase li va donar matèria de pensament per anys. Per a Nicol és senzillament impossible ocultar el Ser i el que s’oculta són, senzillament, els prejudicis d’una època que un altre temps trobarà inacceptables. Al claustre de Sant Domènec vaig tenir una llarga conversa amb un professor mexicà sobre el tema por qué a los catalanes les gusta Sartre y no Heidegger? i sobre la distància entre el compromís i el nihilisme que algun dia més aviat que tard haurem de completar aquí o allí.
Dels diversos materials d’aquest Simposi -que tard o d’hora es publicaran en forma de llibre- tenim dret a esperar-ne no una recuperació arqueològica, sinó l’únic homenatge que un filòsof pot fer a un altre: oferir eines per pensar-lo.
http://creacio-filosofica.blogspot.com
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2631464
http://www.alcoberro.info/V1/heidegger1.htm