El post més brutal que he legit darrerament
El post més terrible, més sinistre, que he llegit de fa molt temps a la xarxa és aquest: http://blocs.mesvilaweb.cat/pvilarrasat El professor de bioètica que porto a dins ha quedat perfectament garratibat. Tenim dret a saber coses de la Pepa.
Jo…no sé si vull saber res de la Pepa. No puc entendre quin cúmul de frustracions i de sentiments reprimits poden empenyer una persona a actuar d’aquesta manera. Jo tinc un fill de 3 anys i mig, i llegint l’article, he sentit vertígen, horror.
Davant d’aquest cas, nomès em permeto pensar que la Pepa no mereix viure amb persones al seu voltant, tot el contrari.
Davant d’aquest cas, tot el que he dit i el que desitjaria dir de la Pepa, em semblen paraules vanes i divagacions vulgars. L’únic que puc dir amb seguretat, és que una persona tan infeliç com la Pepa hauria de deixar aquest món com abans millor.
Comment by Kurtz — November 21, 2007 @ 1:28 pm
Per descriure l’actitud de la Pepa, no trobo les paraules adequades. Horror seria segurament la millor, com vé ha descrit Kurtz.
Pero ara, tornem a llegir el post, exactament el mateix, només canviant les paraules castellà per català i català per castellà. Per mi, tindria exactamente la mateixa verosimilitiud.
Pensaries el mateix, Ramon?
Comment by Racaille — November 21, 2007 @ 1:31 pm
Racaille,
No saps que els catalans són molt dignes i ètics. Un català mai no respondria com la Pepa, oi, Ramon?
Comment by ota — November 22, 2007 @ 3:01 am
Pepa, la antítesi de l’empatia.
No és un problema de sensibilitats lingüístiques, nacionals, … és una manca total d’adequació a la professionalitat i encara pitjor, una mostra de manca d’empatia i del menor sentit de la tendresa vers els altres.
Comment by mramon — November 22, 2007 @ 5:13 pm