La cosa bona de les coses dolentes
Imaginem-nos que la Maleni dimiteix. Amb el femer què (ens) deixa, qui seria l’irresponsable que acceptés ocupar el seu lloc fins a finals de març, sense temps material a fer res de res? Només una persona encara més cínica o més ridícula que la Maleni, suposo. Que s’hi quedi, que ministregi i que prengui quina cada dia, què carai.
També ha estat molt instructiu que el Penebé i els gallecs votessin a favor de la Maleni. Així ara ja queda clar a favor de qui està cadascú. Els nens i nenes de les CUP’s que es dediquen a fer la gara-gara als bascos d’ara endavant no podran dir que no saben de què va el tema. Els bascos, rai; tenen el pene bé i ara ja sabem a qui volen donar pel sac. La cosa bona de les coses dolentes és que s’acaben les bromes.