L’home que mira

Posats a tancar per vacances he tingut l’estranya pensada de fer la llista del que he publicat en paper sobre filosofia en l’any de gràcia de 2007 que ara acaba  i després (ja em dispensareu) m’he apuntat a una meditació nostàlgica i previsble sobre la futilitat de la feina del filòsof català. No sé ni si m’ha sortit un post trist. Potser el que és trist no és el meu post.

Primer us penjo la llista de les meves publicacions d’enguany (així entendreu des d’on parlo):

1.- Pròleg al Walden de Thoreau publicat per Símbol edicions de Sant Cugat del Vallès

2.- Edició del Dios de Francisco Sunyer i Capdevila, el primer llibre ateu publicat a la Catalunya del XIX, a Ediciones Cedel (Barcelona)

3.- Coordinació i edició  del llibre col.lectiu: Ética, economía y empresa a Gedisa (Barcelona - Mèxic)

4.- Publicació del llibre del meu bloc: L’home que mira a Cossetània de Valls

5.- Publicació del llibre L’Utilitarisme a EdiUOC de Barcelona

6.- i 7.- Publicació d’un mòdul sobre Teoria del Coneixement en el volum coordinat per Francesc Nuñez a EdiUOC de Barcelona (versions en català i espanyol)

8.- Publicació d’un pròleg, notes i material didàctic al llibre de Fernando Savater Ètica per al meu fill, editat per Ed. 62 de Barcelona

9.- Publicació d’un text al llibre col·lectiu del Liceu Maragall Fars del Pensament, editat per La Busca  (Barcelona)  

10.- Publicació d’un article sobre Ernst Jünger al llibre col·lectiu Cons & Neocons, editat per Joan Vergès i publicat a Documenta Universitària de Girona.

11.- Publicació d’un text al llibre col·lectiu Carrers de Frontera amb què la cultura catalana es va presentar a la Fira de Frankfurt

12.- Coordinació i edició del text col·lectiu de l’Ateneu Barcelonès Històries de la Filosofia, publicat per La Busca  

13.- Pròleg, edició i notes del diàleg de Diderot: El Nebot de Rameau, publicat per Accent Editorial, de Girona

14.- Nota preliminar a l’edició de Walter Benjamin: Tesis sobre la Filosofia de la Història, que ha publicat l’Associació Cultural Republicana Constantí Llombart a València. 

Hi podeu sumar també els més de vuitanta textos meus i d’altra gent que afegit al web i que trobareu endreçats per ordre cronològic a l’adreça següent:

 http://www.alcoberro.info/planes/novetat.htm.

Afegiu-hi unes vint-i-cinc conferències que he organitzat i coordinat a l’Ateneu Barcelonès, mitja dotzena de textos periodístics i entrevistes llargues, unes quantes participacions en el programa d’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio i la feina d’aquest mateix bloc. Sempre fora d’hores d’oficina, és clar. Perquè un servidor s’aixeca cada dia a les set del matí i mai, però mai, ningú no m’ha donat ni una beca, ni un ajut.

Fins aquí el què fet enguany. Ara la meditació.

Si segons l’Evangeli l’obrer és digne del seu salari, suposo que tinc dret preguntar-me: ¿Tot plegat a canvi de què? Si hagués treballat a canvi de reconeixement, la resposta no pot ser més bèstia. De tenir un contracte putejadíssim a la Universitat. De notar ganivets d’odi que em van arribar a fer por física quan a La Vanguardia se’ls va acudir posar-me en una llista de filòsofs catalans (on no hi figurava el que em perdonava la vida amb la mirada). De silencis i copets a l’esquena més insultants que altra cosa. De quasi ni cinc al calaix en drets d’autor (ja ho sabeu: un filòsof és un senyor de cinquanta anys amb una família de possibles que el manté).  

D’editors que són purament impressors i ni saben distribuir llibres. D’aguantar més d’un polític deficient mental dient parides sobre cultura. De què hagin de ser ‘els meus’ (ai carai!) els qui es carregaran la filosofia al batxillerat l’any 2008.

No diré que em queixo, ni que plego, és clar. Al cap i a la fi a la meva edat sóc plenament culpable dels meus èxits i la meva situació personal ni em deprimeix, ni em posa content. Senzillament me la miro de lluny. Però estic cansat. Molt cansat. I a hores d’ara no em crec que 2008 sigui diferent de 2007.