La mandra de tornar
Em costa tornar al bloc. Ja fa molts anys, parlant amb el mestre Valverde sobre el Journal dels germans Goncourt, em va avisar: lo malo de escribir un diario es que acabas viviviendo ‘para el diario’. Efectivament, les coses són així. Es crea una xarxa, unes implicacions, un deure autoimposat. I al final, s’acaba dominant una certa tècnica que et posa al nivell de este magnífico público al que tanto quiero y que tanto me quiere. Però que només al seu nivell i, per tant, impedint el que en principi seria la gràcia d’un bloc: la possibilitat de ser contradictori i contradit alhora. He passat un mes llarg de tancament (a la presó en deien ‘xapat’) al meu estudi, escrivint un parell de capítols d’un llibre més, refent curriculums/ridiculums i preparant el semestre acadèmic. Redactant projectes d’investigació pel Ministerio i cremant les neurones en algunes conspiracions de butxaqueta. Un mes llarg sense quasi ni obrir el bloc i, el que és pitjor i més significatiu, sense necessitar-lo. Deu voler dir alguna cosa, això. Saber estar al nivell del que ens passa i no forçar les coses té alguna cosa a veure amb la saviesa.
Doncs aquí n’hi ha uns quants que em sembla que seguim el teu bloc a diari, espero que la fase meditativa amb deriva antibloc acabi i torni l’incisiu Home que mira, encara que amb dosis més petites, perquè és necessari sortir de tant oficialisme…
Comment by Jordi Serratosa — January 13, 2008 @ 11:37 pm
“Saber estar al nivell del que ens passa i no forçar les coses té alguna cosa a veure amb la saviesa”. Després d’aquesta sucosa guixada a la paret del coneixement, em quedo emb el dubte de si la dita em serveix per aplicar-la -com a saviesa- a les circumstàncies, tenint molt en compte “on és el nivell” (l’alçada, si més no), i el “com s’han forçat les coses” (i qui les ha forçat). Seguiremos informando.
Comment by plleixa — January 14, 2008 @ 6:15 pm
El món dels blocs és així. Tot i que la il·lusió i la voluntat de poder fer arribar el que penses (o el que saps) a un públic més gran (o diferent) del que estem acostumats ens fa responsabilitzar d’una actualització molts cops més forçada que no pas volguda.
Això, només es soluciona amb el pas del temps.
Una forta abraçada!
Comment by Silvio Falcón — January 16, 2008 @ 10:37 am
Atreveix-te a ser contradictori, que ens agradarà molt contradir-te, però no ens deixis sols
Comment by ef — January 17, 2008 @ 12:35 pm
És indignant aquest silenci davant del filosoficidi que s’està cometent a Catalunya. On sou, Bilbenys, Terricabras, Ruberts de Ventós, Sàez, Torralbes, Alcoberros, etc?
No us delieu per sortir a les teles i a les ràdios a parlar de filosofia? Doncs ara, més que mai és el moment. Però no… dins la clova del cargol amagadets. Deu ser que ja us va bé.
Comment by eduard — January 17, 2008 @ 2:36 pm
Hola, Eduard, jo estic a casa meva com sempre. I quan em van enviar el paper d’adhesió a la protesta contra la reducció d’horaris al batxillerat, la vaig signar immediatament. Per la resta no només no em deleixo per parlar a la ràdio sinó que fa quatre mesos que em nego a participar en qualsevol tertúlia. Al darrer Escola Catalana (gener) veuràs sobre què estic treballant ara.
La reducció d’hores de filosofia en nom d’una assignatura que vindrà a ser com ‘Ciència per a no-científics’, pots agraïr-la a l’herència de Manolo Sacristán i dels marxistes derivats de Bandera Roja cap al PSC. Cap del individus que esmentes a la llista hi ha tingut res a veure.
Comment by ralco — January 18, 2008 @ 1:25 pm