L’home que mira

Des de fa vuit o deu anys la paraula clau en marketing és ‘storytelling’. Traduït, això vol dir que per vendre l’essencial és explicar una història i mobilitzar sentiments i emocions al seu voltant. Estem davant del ‘gir narratiu’ en marketing per dir-ho irònicament. Ara demanem a la marca que produeixi emocions i fins i tot que sigui capaç de canviar la visió del món del consumidor. A l’època de la ‘destrucció massiva’ (del medi natural, de les economies locals, etc.) es necessitaven eines de ‘distracció massiva’ del personal. I per aconseguir-ho, res millor que un bon ús del conte, a ser possible amb final feliç com eina didàctica.

Nascut del món de la promoció política, un bon ús del ‘storytelling’ (les llàgrimes de la sra. Clinton, l’estranya parella Sarkozy-Bruni, en Bush salvat de l’alcohol per la religió, i a casa nostra la injusta expulsió de Carod del govern de la Generalitat o en Pujol al Matagalls…) serveixen per tocar el cor i porten més gent a votar que els mil programes polítics incomprensibles per al comú dels mortals. Es tracta, en definitiva, de fer servir les tesis de la intel·ligència emocional en el context de la venda política. I funciona.
 
El personatge a seguir és David R. Gergen http://www.davidgergen.com director de comunicació de Clinton l’any 1992 (i que ja havia tingut el mateix càrrec amb Reagan i Nixon -o què us penseu?); el gran teòric d’un marketing que s’adreça al cor perquè realment no té res a dir a la raó. És més, si es dirigís a la raó no es tolerarien determinats missatges.

 Com que és dijous xafaré la guitarra a un bon amic. Prepareu-vos a veure Carme Chacón marejada abandonant un míting com a conseqüència del seu embaràs. Seria un cop de pur ‘storytelling’, difícil de millorar.