L’home que mira

 El proper mes de maig la Càtedra Ferrater Mora de la UdG tindrà com a convidat el premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz que aquests dies deu ser un dels savis més entrevistats al Forum de Davos. El projecte més significatiu que ara porta entre mans Stiglitz (conjuntament amb un altre Nobel, Amartya Sen) és un encàrrec de Sarkozy: un treball economètric molt important sobre la manera de canviar els instruments de mesura del creixement, anant més enllà del desprestigiat economicisme del PIB i amb menys voluntarisme bonista que els diversos índex de desenvolupament humà (o de qualitat de vida) propiciats per l’ONU. 

 Fa anys que se sap que la mesura convencional del creixement (a través del PIB) no tan sols no permet mesurar el benestar, sinó que porta a prendre decisions polítiques errònies. Així, per posar l’exemple tòpic, crear molts llocs de treball de carceller o de bòfia, augmenta el nombre de persones ocupades però mostra que la societat no va bé i significa que, en realitat ens empobrim. A més, els països pobres tenen molts dubtes (i amb raó) sobre si realment el creixement econòmic els compensa la degradació ambiental i la pèrdua de biodiversitat.  El problema és que els índex alternatius (els de qualitat de vida) fàcilment es tornen irrellevants quan mesuren dades en què els països desenvolupats han arribat a nivells no millorables (el nivell d’escolarització de les dones, per tornar al tòpic). I, a més, elements com l’organització del treball sovint tenen més importància que la despesa material. En altres paraules: gastar molt en sanitat, o en educació - o treballar moltes hores - no té necessàriament gran cosa a veure amb gastar - o amb treballar - bé. 

Com va dir explicar més d’un segle John Stuart Mill, necessitem una economia crítica i fins i tot una economia utòpica per obrir camins -tot i saber que molt sovint restarà en l’àmbit purament especulatiu. Però també és bo saber que, de vegades, la visió de liberals d’avançada com Sen o Stiglitz té possibilitats reals d’operar canvis globals amb seriositat radical. A Girona, aquest mes de maig podrem parlar sobre aquesta qüestió i sobre molts altres temes d’economia ètica.