Animalets de Déu i dels filòsofs
Fa tres o quatre anys, Robert Maggiori va publicar a Juliard un llibre summament divertit (novel.la contemporània?), Un animal, un philosophe, sobre els símbols animalistics de la filosofia: el gall dindi i Russell, el conill de Quine, la vaca nietzscheana (i el cavall de Torí i la serp i l’aliga), el gos de Diògenes, l’esquirol wittgensteinià, les aranyes de Spinoza, Tomàs d’Aquino i el bou mut, Buridà i l’ase, Zenó i la tortuga, etc. Deia Maggiori: En allò que l’home diu de la bèstia, hi ha sempre un reflex del que s’amaga a la seva ànima.
Em temo que si es fes una cosa similar amb la política hi hauria menys varietat de metàfores. I molts aspirants a la rata -potser fins i tot a rata de blat blanqueta.
Però per si algú vol saber-ho, el meu animalet predilecte -i el de Marx- també és la rata. La de biblioteca, naturalment. Poques crítiques tan radicals com la seva.