Una pèrdua silenciosa
Una pèrdua anunciada però silenciosa: una hora menys de filosofia a primer de batxillerat. I la trista sensació que aquest tema seriosament no importa a ningú (fora dels quatre o cinc que ens reuniem dimecres passat). Perdre una hora és greu, però potser més greu és la més absoluta indiferència. Tant de bo m’equivoqui.
http://www.boulesis.com/boule/una-perdida-silenciosa
Es tracta d’un tema veritablement sagnant. El més dur de païr, no obstant, és la mediocritat i el cinisme constatable en bona part dels professors de Filosofia que actualment ocupen una plaça. El lament sistemàtic, l’autocompassió i l’evocació nostàlgica dels temps del BUP i COU neutralitzen qualsevol compromís professional, enterrat sota una allau de consideracions generals. La prevaricació, després de tot, no pot ser disculpada ni justificada apel.lant a un ’status quo’ lamentable. Però ningú pot estranyar-se, després de tot, ja que són els mateixos implicats els que estan deixant podrir la situació de la filosofia en els marcs curriculars, a través d’una inèrcia i una burocratització extrema de la praxi docent, que té poc o res a veure amb la investigació, l’ensenyament o la divulgació de la filosofia, sinó amb l’exhibició dels galons, la vanitat i l’arribisme social. A fi de comptes, es tracta d’una qúestió de valors, de posicionaments, d’ètica professional. El problema de fons no és només la imposició d’una llei o una altra, sinó l’abscència de compromís, vocació o veritable amor al treball intel.lectual.
Comment by Jan — February 11, 2008 @ 3:19 pm
Per què fot llàstima la filosofia? Perquè no té cap mena de poder; s’ha deixat perdre els seus privilegis! Certament, Jan, la filosofia és digne de compasió (recomano llegir el tema 6, en concret l’aforisme 204 de ‘més enllà del bé i el mal’. Nietzsche la clava).
Al cap i a la fi, el filòsof sempre ha estat un amant de la veritat. Com ha de tenir sentit una disciplina que busca la Veritat quan els qui han aconseguit pujar al “poder social” afirmen explícita o implícitament que ningú té la veritat… Que la veritat no existeix… Que la postura més raonable és l’escepticisme més absolut? Per què, doncs, hem de dedicar la nostra vida a resoldre i desenvolupar els grans dilemes fonamentals si, segons aquest hegemònic escepticisme, tal empresa és perdre el temps… -Tot és fugaç, busquem allò que ens és útil ara (demà serà un altre dia)… emborratxem-nos del present! Així es pensa avui en dia. I a sobre, es creu que es té raó!
La veritat, per ensenyar filosofia com s’ha estat ensenyat al llarg del s.XX val més no ensenyar res: la gent ha après poques coses i malament; i el què és pitjor… per recitar en veu alta 4 noms i 4 conceptes la gent s’ha pensat que és culte i intel·lectual; la gent es pensa que se li ha de respectar la opinió pel simple fet de ser la seva opinió! Però senyors, si no es té raó no es té raó.
Fixem-nos com tot allò que l’educació ordinària toca ho corromp, ho perverteix i ho fa malbé: la música, les arts plàstiques, l’educació física, les llengues extrangeres… Quins grans artites han sortit de les ensenyances de les nostres escoles? Els sistema ha estat dissenyat per fer les coses per fer! I és que l’educació que s’ha estat donant ja des de BUP ha estat pèssima; no us enganyeu. En raó el sistema sempre ha alimentat els professors particulars! Els ordinàris fotien pena (i no pas per culpa d’ells, sinó pel sistema). I tot això és precisament degeneració: falta de rendiment, d’optimització de forces, capacitats, recursos, energies, realitzacions!
I sabeu a què es deu tot plegat: a que la gent ha sigut covarda. La covardia, a diferència del que deia Sòcrates, és la mare de la ignorància: No voler veure les coses, tancar als ulls a la realitat, fantesiar, agafar-se a conceptes absoluts i buits de contingut, apuntar-se a allò que tothom pensa i creu (gregarisme)… tot és coverdia. O no ho veus així Ramon?
Comment by RDC — February 11, 2008 @ 9:11 pm
Jan:
Dius “El més dur de païr, no obstant, és la mediocritat i el cinisme constatable en bona part dels professors de Filosofia que actualment ocupen una plaça. El lament sistemàtic, l’autocompassió i l’evocació nostàlgica dels temps del BUP i COU neutralitzen qualsevol compromís professional, enterrat sota una allau de consideracions generals.”
No hi estic d’acord. Responsabilitzar el professorat és molt fàcil. Recordes els teus professors? Eren tots ells brillants? Els de Ciències naturals? Matemàtiques? I tanmateix no hi ha reducció d’hores lectives d’aquestes matèries. Això no és així perquè els professors d’aquestes matèries siguin més lluitadors, responsables o compromesos o, senzillament, “millors”. És així per un estat de coses que va més enllà dels Instituts, l’expressió potser més clara de la decadència que ens assola.
De professors n’hi ha de moltes menes. I t’asseguro que la Filosofia i les optatives -no ho oblidem!- associades poden ser tan significatives pels nois com qualsevol altra matèria.
Som molts els que ara estem treballant i que no hem arribat a donar quatre hores setmanals de Filosofia i que, per tant, no comparem l’actualitat amb el que es feia al BUP o al COU.
El que si que és clar és el següent: amb quatre hores setmanals un professor mínimament motivat té temps per treballar de forma dinàmica, activa, lúdica , si vols. Allò dels clàssics “ensenyar entretenint”. Amb dues hores és molt difícil quan el sistema educatiu es regeix per currículums fèrris a complir.
Jo tinc clar que, en la mesura de les meues possibilitats em queixaré i expressaré el meu disgust per aquesta disminució de la presència de la Filosofia en l’educació. Però també tinc clar que la millor manera de defensar la Filosofia és amb el treball constant a l’aula i esforçant-me per a que els alumnes vegin la Filosofia (Psicologia, Sociologia, Lògica i Metodologia, Estètica) com a actius indispensables. Encara que m’ho posin difícil amb dues hores setmanals…
Comment by eduard — February 12, 2008 @ 10:12 am
El meu pare deia: “Mentre hi hagin burros aniran a cavall”. Això és la pretensió de tots els governs, inclosos - o potser ecara més-els “democràtics”:ens volen ignorants, no hi dongueu més voltes. Sense principis que cercar, on el primordial és “l’interés d’estat” abans que la realitat de l’individuo. El republicanisme ho té això.
Comment by E. Maspons — February 12, 2008 @ 6:03 pm
Com a alumne de 2n de Batxillerat Científico-tècnic (i que per tant l’any passat va fer primer) penso que treure una hora de Filosofia és una decisió errònia, entre d’altres motius perquè no se’n fa abans i és una assignatura força interessant que, malgrat no aporti cap coneixement “útil” o pràctic (val a dir que jo tinc una visió del coneixement bastant científica), si que t’ajuda a entendre el pensament humà, a reflexionar i, com avui mateix comentava amb uns companys de classe, ajuda a millorar l’expressió (escrita i oral).
Tot i així penso que afegir hores d’assignatures de modalitat en detriment de les assignatures comunes és un encert. Llengües i Història són assignatures que fas durant l’ESO i que haurien d’estar encarades a sortir amb un nivell prou alt d’aquesta etapa com per reduir-ne el nombre d’hores a Batxillerat (no pot ser que faci més hores d’Història aquest any, que és una assignatura comuna i de la que no em presentaré a la selectivitat, que de Física que és de modalitat i a sobre m’entra a la selectivitat ho vulgui o no).
És per això que penso que està bé que hagin reduït hores de les assignatures comunes ja que totes es fan a l’ESO excepte per Filosofia que, si han de reduir el nombre d’hores, la podrien incloure al 2n Cicle d’ESO o com a mínim a 4t curs, que a més implica que la Filosofia formaria part de l’ensenyança obligatòria, cosa que trobo molt bé.
Tema a part, penso que Matemàtiques hauria de ser una assignatura comuna a tot (humanístic i artístic inclosos) Batxillerat ja que la trobo indispensable.
Comment by Darmstadi — February 13, 2008 @ 7:10 pm
Tens raó, Darmstadi -Per què no s’ensenya matemàtica com a assignatura comuna?- El que ha costat molts segles d’entendre és que la matemàtica (o la lògica segons els escolàstics), lluny de ser el propi pensament i al mateix temps, ser la pròpia realitat, no és més que un llenguatge, és a dir, una construcció metafòrica… una expressió i una ficció! S’ha d’entendre que l’home contemporàni és materialista i en aquest sentit, considera que la realitat està composta per objectes, i que tals objectes tenen propietats pròpies; fet que implica, necessàriament, que es relacionin i s’ordenin entre sí a través de categories ben definides. D’aquesta mentalitat (que avui en dia podem demostrar, per experiència, que resulta ser completament falsa i al mateix temps, perjudicial) s’ha cregut que la ciència i l’art són dos objectes diferents que han de ser tractats a part. S’ha cregut que el científic, a través de la matemàtica, descobreix la realitat, mentre que l’artista o l’home de lletres descobreix sentiments, sensacions, desitjos i estats d’ànim. M’explico amb d’altres paraules; quina ha estat la raó que ha forçat aquesta divisió ortopèdica? El materialisme ha considerat que la ciéncia, a través de la matemàtica, pot determinar absolutament la realitat; mentre que els artistes contemporanis, han volgut marxar i revelar-se contra aquesta determinació absoluta que reclama el científic materialsta (Només cal llegir Einstein per exemple) mentre pretenien expressar tot allò que no podem determinar amb precisió absoluta, tot allò irracional, inconscient, indeterminat, caòtic… No obstant, nosaltres ens hem adonat que la matemàtica, lluny de ser un llenguatge que quadra a la perfecció, quan més pretén crear un sistema que determini perfectament un plantejament més profundament necessita sustentar-se sobre una indeterminació. És a dir, hem descobret que els plantejaments matemàtics que hem desenvolupat fins el moment resulten ser, en el fons, insuficients i incomplets. I és més, hem descobert maneres de poder expresar aquesta incomplitud i indetermianció!
Un dels problemes de la filosofia (llevat, és clar, de la pèssima manera en què s’ensenya- Eh que sí Ramon?) és que les facultats de filosofia estan a rebossar de gent que desconeix per complet la matemàtica. Més ben dit, de gent que tem la matemàtica! No és que la matemàtica ens ensenyi la veritat i la raó, però si el filòsof temp la matemàtica, com pot ser filòsof? Com pot criticar, capgirar, reavaluar, obrir nous horitzons en el coneixement humà, és a dir, en la ciència? El que acaba succeïnt moltes vegades (i el s.XX s’ha fet evident) és que el filòsof acaba essent un pallasso intel·lectual; un individu que ha d’amagar-se rere malabarismes intel·lectuals amb definicions, propocisions i conceptes abstractes perquè es veu, desgraciadament, incapaç d’atacar de ple els dilemes fonamentals de la cultura i el coneixement humà. És, llavors, quan la filosofia queda en mans dels acadèmics (i no són aquests una espècie de màfia que s’ho maneguen tot segons els seus interessos i les seves necessitats?).
En fi, Darmstadi, no esperis gaire cosa de la gent que és, simplement, incapaç de fer res raonable i ben fet. Només aspiren a anar tirant. I mentre la cosa s’aguanti… ja està bé. t’aconsello que vagis al teu rollo. I si t’agrada la ciència, t’aconsello que estudies els filòsofs; i estudia’ls pel teu compte! Apendràs moltes coses que et pòdran ser útils per desenvolupar noves eines científiques.
Comment by RDC — February 14, 2008 @ 10:51 am
Ostres, RDC, és curiós perquè amb els mateixos companys de classe que he esmentat a l’anterior comentari avui hem discutit sobre el mateix que em comentes, i dèiem que mirant-nos als filòsofs que han creat les teories que eren més coherents, completes i ben formulades (més enllà de si hi estem d’acord o no amb les seves teories) són filòsofs que alhora feien de matemàtics (per exemple Descartes que és el que estem estudiant ara), biòlegs, astrònoms o el que sigui, és a dir que no es dedicaven íntegrament a la filosofia. També suposo que els temps han canviat en el següent aspecte: abans una persona benestant tenia més d’una professió o carrera, ara molta més gent té carrera però tothom està més especialitzat.
És clar que això de tenir una sola carrera no és culpa de l’alumne o del professional si no del sistema. Passar-se 10 anys més estudiant per aconseguir dues carreres i sortir de la universitat gairebé amb 30 anys no és viable en la societat actual. Clar que també hi ha maneres de solucionar aquest problema i és formant-se a un mateix que, tenint accés a Internet, llibres, etc.; no és tant difícil, només cal posar-hi ganes encara que a vegades és el que manca a l’Estat on ens ha tocat viure i que ens ha contagiat.
A part, també vull dir que, de moment i fins que no acabi el Batxillerat, no tinc la necessitat d’estudiar Filosofia pel meu compte ja que considero que tinc un molt bon professor que ens ensenya filòsofs que no surten a la selectivitat però creu que hem de conèixer (com Epicur que ens va justificar que l’estudiéssim amb l’argument que les seves teories estan bastant relacionades amb la societat actual). A més, també està bastant informat i coneix els diferents descobriments no-filosòfics dels filòsofs i els pot explicar amb facilitat (allò que deia de l’autoformació).
En tot cas, això de les matemàtiques pretenia ser secundari i en el què em volia centrar en l’anterior comentari era en el fet d’estudiar Filosofia a l’ESO.
Comment by Darmstadi — February 14, 2008 @ 7:44 pm
Bones darmstadi.
Què és pròpiament la filosofia? En realitat la filosofia és ciència, però és la ciència que engloba totes les altres ciències. No en va, la pregunta fonamental de la filosofia ve a ser la següent -què és la realitat? O bé, Com és possible la realitat? o inclús, la idea que ens fem de la realitat és vertadera o falsa? Totes les ciències especialitzades (física,química, psicologia, medicina, biologia, etc) són incapaces de respondre aquestes preguntes. La seva tasca és estrictament d’utilitat: descriure com és la realitat. En aquest sentit, el gran avanç científic que s’ha experimentat en 400 anys, no ens dona una explicació molt més satisfactòria sobre la realitat que la que donaven molts grecs o romans, per exemple. Desenganyem-nos, no trobarem pas el quid de la vida a través d’un telescopi o un microscòpi! (Reflexiona una mica Darmstadi sobre això i diguem pq és impossible estipular, a través dels nostres insturments d’anàlisi, què és la vida (i per tant, què és la mort)). Tanmateix, sí que és cert que gràcies a la nostra ciència, la nostra tecnologia i el nostre mètode científic basat en l’experimentació ens hem proporcionat descripcions molt més refinades, complexes i en aquest sentit, potents, sobre com és la realitat. Però no deixen de ser més que descripcions fetes a partir de definicions (hipòtesis) i artificialitats que han de ser constantment ‘validades’ empíricament; i fixa’t: aquesta validació no implica necessàriament que siguin vertaderes! Creem models de la realitat artificials i els comparem amb les nostres experiències per comprobar fins a quin punt quadren! Però, òbviament, això no implica que tals definicions siguin vertaderes i, en aquest sentit, ens il·lustrin com és la realitat per sí mateixa! Només demostra que la idea que il·lustrem sobre la realitat és vàlida pels mètodes d’investigació, comprensió i experimentació que tenim a l’abast! Això ho explica molt bé Poincaré en el seu “ciencia i hipòtesi”. I de fet, era la ‘tesi’ principal de Nietzsche sobre la ciència “la ciència és art; el coneixement és una construcció humana relativa a certa perspectiva, no pas un descobrir com és la realitat pròpiament dita” (d’aquí la crítica nietzscheana a la objectivitat que pregonaven els cièntífics i filòsofs dels s.XVII-XVIII i XIX). En qualsevol cas, en el s.XX ens hem adonat (alguns certament encara viuen adormits en el pensament de fa uns quants segles) que hem de parlar d’una altra manera quan ens referim a la objectivitat, així com hem de parlar d’una altra manera quan parlem de la determinació. Per aquesta raó és un autèntic atràs cultural separar ciència i art; barbaritza les intel·ligències. Einstein mateix ja se’n adonà d’això, i precismanet aquesta fou una de les seves crítiques a l’educació materialista contemporània “les nostres idees són creacions lliures de la ment” comentava. Perquè les idees de matèria, àtom, radiació… són ,només, simbologia; simbologia que a través de certes definicions intenten prendre sentit descriguen quelcom (sensacions) ¡Fet és, que al llarg del temps hi ha agut una evolució constant de les definicions i valoracions dels conceptes! En qualsevol cas, una cosa és la descripció i l’altra la realitat.
En quant a estudiar filosofia… ets encara molt tendre. Si et puc donar un consell: quan tractis un autor, especialment un filòsof, pregunta’t -Per què explica el que explica? Per què explica les coses d’una manera i no d’una altra? Fins a quin punt té raó, és a dir, fins a quin punt és capaç de raonar els seus principis, els seus conceptes i les seves conclusions? En quins punts es veu forçat a deixar de raonar i llavors, callar o inventar-se un argument ad hoc? saber què diu un autor, en sí mateix, és quelcom anecdòtic i intel·lectualment quelcom mediocre.
Comment by RDC — February 15, 2008 @ 10:45 am
El problema és que justament ara necessitaríem que hi hagués una hora MÉS de filosofia. En aquests temps la reflexió amb profunditat, l’especulació i les consolacions de la filosofia són una necessitat molt més aguda, per ajudar a entendre la complexitat del món i tot el que queda darrere de la cultura de les mentides o de la perversió del llenguatge, els estudiants necessiten pensar més i conèixer les propostes dels mestres pensadors.
També és trist com han eliminat el llatí i tantes altres coses…
Comment by Isabel Núñez — February 15, 2008 @ 9:06 pm
Estic ben sorprès Jan, d’on treus les teves afirmacions? Desqualifiques el professorat de filosofia, el fas responsable de que hi hagi un canvi relacionat amb les seves hores a batxillerat i no expliques a partir de quina informació arribes a aquesta informació. Si és la teva experiència no generalitzis si us plau, una cosa que ensenya la filosofia és el rigor.
D’altra banda penso que la mateixa crítica que es llegeix referida a la filosofia es podria aplicar a les altres matèries. Parleu de matemàtiques, de que hauria de ser obligatòria, però cal tenir en compte que des de primària els estudiants fan un munt d’hores de matemàtiques i tot i això no trobem que a batxillerat el seu nivell sigui gaire bo. Hauríem d’anar oblidant les fórmules quantitatives, mes hores més hores més… (com tota la hipocresia de la sisena hora a primària) i pensar en termes quantitatius. Jo actualment tinc tres hores de sessió presencial amb els meus alumnes, i les classes tenen continuïtat a una aula virtual Moodle. El que fem a les sessions de classe no té res a veure amb el que tradicionalment s’entén per una classe de filosofia, o una classe, filosofem i aprenem.
Comment by Jordi Rodon — March 1, 2008 @ 8:53 am
www.DarcNetworkz.com
Warez: Movies, Games, Music, Software, Porn
We have it all free to download!
Also take a look at our great VIP subscriptions. http://www.darcnetworkz.com
Comment by Rasnic — November 3, 2009 @ 4:11 pm