La filosofia de la tecnologia
La qüestió de la tècnica (la lògica del reactor nuclear contra el pont de pedra en la didàctica imatge de Heidegger) fa anys que és alhora urgent i silenciada. Sembla que faci por parlar-ne fins i tot ara quan se sap de cert que per mantenir el nostre nivell de consum necessitaríem tres planetes terra i quan hi ha alguna nota apocalíptica en forma de canvi climàtic a l’horitzó. Però en tot cas és un d’aquells temes que no es poden passar per alt, ni jutjar d’una manera simplista. Quelcom com ara les condicions de possibilitat de l’existència es juga ara més que mai en l’àmbit d’una comprensió humanista de la tecnologia.
Encara no hem aconseguit educar un nombre suficient de tecnòlegs humanistes i d’aquesta mancança se’n ressent bona part de la producció filosòfica contemporània que va de les ‘filies’ a les ‘fòbies’ sense gaire prudència aristotèlica. Per això la publicació d’un llibre com Filosofia de la Tecnologia d’Anna Sarsanedas (Ed. UOC) resulta especialment estimulant. En poc més de 40 planes l’autora ofereix un mapa de la qüestió que no té conclusions a l’abast – segurament si en tingués seria massa elemental o demagògica.
De tot això en parlarem divendres (demà) amb ella i amb l’especialista en bioètica Margarita Boladeras a l’Ateneu Barcelonès. Tant de bo serveixi per augmentar la lucidesa.
Segur que ’se sap de cert que per mantenir el nostre nivell de consum necessitaríem tres planetes terra’?
Jo no ho acabo de veure clar… A Europa es fan molts més km en cotxe que fa quaranta anys, però els vehicles són molt més eficients i nets que llavors. Per això, qualsevol projecció lamarkiana feta l’any 68, ha estat desmentida per la realitat… Jo, com en Tremosa (article de l’Avui), trobo que hi ha gent que ens vol fer passar bou per bèstia grossa, i sense ni parlar-ne.
Comment by quico — February 22, 2008 @ 1:57 am
Les projeccions no es diuen lamarkianes sinó neomalthusianes i no només no han estat desmentides, sinó que es confirmen cada dia. Es confirmen en, com a mínim cinc punts que són: la degradació mediambiental amb caràcter planetari, la pèrdua d’eficiència econòmica de ls multinacionals, la caiguda del nivell de rendes efectives ( a no confondre amb nominals) per part de la immensa majoria de la població del Nord (del Sud ja no en parlem), l’augment arreu del món de les malalties associades a problemes respiratoris i de la pell i la disminució de natalitat al nord com a conseqüència de la vaga silenciosa que estan fent els joves. I ara parlant seriosament, passa de tota la colla de burros que només volen que Catalunya sigui independent perquè ells seran ministres i apren de la poqueta gent que sap de què parla quan parla (no dels que fan jocs florals amb números). Pots començar per E. F. Schumacher: ‘El buen trabajo’ (Debate, 1980 -la prehistòria) i d’aquí cap endavant.
Comment by ralco — February 22, 2008 @ 9:51 am
Vegi’s també http://creacio-filosofica.blogspot.com que explica l’acte de presentació a gran trets.
Comment by ralco — February 23, 2008 @ 4:11 pm
Potser en Tremosa nomes vol que Catalunya sigui independent per ser ministre (que no ho crec), pero es que els que ell (amb encert) critica no fan res per la independencia (i la independencia no hi treia cap en aquesta discussio).
Les projeccions neomalthusianes (gracies per la correccio) es confirmen? Home, les multinacionals les veig forca eficients (Mc Donald’s i Coca-coles van fent que diguem), les rendes efectives de tot un continent, com l’asiatic (el mes poblat) no crec que hagin caigut (agrairia que donessis dades, si pot ser precises). Les nostres si, es clar, pero justament es aixo el que buscaveu alguns amb el decreixement, oi?
Comment by quico — February 25, 2008 @ 1:43 am
Efectivament, un dels problemes més grans de les multinacionals és que la seva taxa de benefici en tant per cent porta molts anys baixant (potser quinze o vint a l’automòbil, deu en medicaments i similar en altres àmbits). En altres paraules: que són poc eficients. Això ho resolen amb l’augment del que els clàssics anomenaven ‘obsolescència programada’ i amb un control de sous que qualsevol dia se’ls escaparà de les mans.
Hi ha sectors en què això de la caiguda de beneficis és preocupant de debò. Com que avui han donat els Oscars, pregunta per la taxa d’endeutament de la indústria de l’espectacle a Amèrica i per com això està afectant el que s’entén per ‘cultura popular’ al món i et sorprendrà. Però ja veus com està la General Motors per parlar d’un clàssic. A Àsia les rendes han pujat (molt) a Índia, una mica a Filipines i exponencialment en alguns països amb petroli. De Xina ningú al món en té dades fiables (em temo que ni ells) però si ha pujat la renda efectiva a quin preu ho ha fet?
A Catalunya de multinacionals significatives no en tenim (excepte en la categoria de ‘micro’), i sense moneda pròpia depenem per regular els mercats d’una política salarial que ja veus com va (el 25% dels metges amb MIR van emigrar d’Espanya l’any passat per baixos salaris). per tant, si hi ha problemes econòmics no tenen res a veure amb el decreixement. Més aviat amb el model de creixement.
Per cert, Catalunya està a Europa i, per tant, cap català que no estigui molt desesperat no acceptarà una independència que no sigui de model europeu. La geografia és dura.
Comment by ralco — February 25, 2008 @ 12:26 pm