Sobre el Fedó
El dia que vam enterrar en Lluís Alegret, vaig proposar-me dedicar uns dies a la lectura del Fedó platònic, en homenatge a qui va triar una mort perfectament filosòfica en una malaltia brutalment cruel. No va poder ser per Nadal però finalment vam trobar una estona de recolliment en la Setmana Santa per a un dels diàlegs més complexos del pensament platònic. Alguns materials previs els he penjat al web i els podreu trobar a:
http://www.alcoberro.info/planes/fedo0.html
Ahir, la sala d’actes de l’Ateu estava plena a rebotir amb més de tres-centes persones, i era inevitable tornar al Fedó mentre en Lluís era recordat per la música d’un quartet de corda i pels parlaments de Manuel Cruz (que va publicar, a més, un magnífic bitllet a El Periódico), de Norbert Bilbeny, José-Manuel Bermudo, Miguel Candel, Gonçal Mayos, Jordi Sales, Manuel Satué… La idea del vell Plató no era que filosofar vol dir aprendre a morir, sinó que quan s’ha viscut plenament, la mort no és res.