Tódalas casas da vila ficarõ desanparadas
Contemplant les misèries polítiques locals de les darreres setmanes, qualsevol lib-llib (liberal llibertari) mig digne se sorprèn de l’excés de retòrica i decideix que més val callar. A més, sobre el tema tampoc no se’ns acut res. Si, com a va establir Hayek amb sàvia paraula a Cientisme i ciències socials: ‘Les coses són allò que les gents que actuen pensen que són’; llavors a Catalunya estem si fa o no fa així: els votants sociates ja saben -i n’han après de pressa- que estan destinats a ser uns pringats de la vida (que ni aigua no els donen). I els altres si fa no fa ballen en la mateixa rotllana. Pessimisme i ploricó: matèria troiana.
Els votants convergents estan convençuts de ser els últims mohicans d’una pàtria plena de sudaques i traïdors a les essències, els votants peperos viuen rellogats en un ovni i els fidels d’Esquerra continuen el complex de patufet. Mentre tant, els d’Iniciativa s’encomanen a la Moreneta, amb la mateixa fe que fa trenta anys s’encomanaven a Sacristan (i amb els mateixos resultats, a fe!) i els ecologistes no acaben de sortir de sota la col. País, tu!
Com això segueixi en aquest pla, els lib-llib (liberals-llibertaris) encara haurem d’abandonar l’exquisida trinxera de llibres cars que ens hem construït per defensar el Jardí epicuri. Quina mandra! En tot cas, si quan acabi aquesta estúpida catarsi masoquista, algú d’ERC vol parlar amb nosaltres (i no fot pudor a cadàver, ni regalima sang), que avisi. Només una acció republicana decidida (no entorpida per assessors made-in-Deusto, ni per (a)primadones de la solidaritat catalano-hindú) pot trencar l’actual estat de coses.
No crec que estigui previst que cap polític català demani opinió a gent que sap llegir i escriure, però és un detall per la teva banda oferir-te.
Comment by Pilar — April 6, 2008 @ 1:12 pm
Con ser interesante su artículo me quedo con el post de Pilar.
En cualquier caso no menosprecie a los asesores. Vd. queriendo o no y desde su alta posición intelectual, actúa de asesor o si quiere de opinador, pero finalmente el resultado es el mismo.
Devolució Constitucions Catalanes
Comment by Amunt i Crits — April 7, 2008 @ 12:24 am
Primerament, m’ha sorprès gratament el títol del post, escrit en (per mi i molts altres) “llengua coneguda” (si, no entro en el debat si el portugués i el gallec són la mateixa llengua).
D’altra banda, la situació de Catalunya actualment és d’una transició social una mica extranya; és ara, crec jo, quan tots hauríem de sumar, des de les divergències, cap a una concepció de país que vol ser estat. I aquí tenim el problema de sempre: la indecisió d’una dreta liberal (no republicana, per definició) que mira pels seus interessos.
A ERC es planteja el debat de què és primer: Catalunya, República o Esquerra. I és aquí on vosaltres (els que sabeu de què parleu) tindríeu que ser decisius. ¿No creus?
És curiós veure a ERC i al BNG amb IU-ICV a un grup parlamentari. Potser vénen temps on haurem de pensar tot una mica més.
Una abraçada, Ramon
Comment by Silvio Falcón — April 7, 2008 @ 1:54 pm
Potser la boutade d’encomenar-se a la moreneta,fa la seva gracieta,però, algù a parat esment que ni per un moment, en la discussiò de l’ aigua, no ha sortit cap vegada AGBAR S.A ?
Comment by divendres 10.30 — April 7, 2008 @ 11:58 pm