Amb el President a l’Ateneu
Ahir a la mateixa hora que Tony Blair reunia a Barcelona ‘el bo i millor de cada casa’ en una conferència farcida d’obvietats i silencis injustos, el President Montilla va participar en una reunió més que cordial amb la Junta de l’Ateneu Barcelonès –en un gest quasi ‘tarradellista’ que no ha passat desapercebut. El gest resulta més d’agrair perquè fins ara Montilla és l’únic president de la Generalitat que no és soci de l’entitat (anomalia que tots esperem que quedi resolta en els propers dies). I perquè òbviament no és l’Ateneu un lloc que posi les coses fàcils a ningú que tingui poder, ni d’aquest govern ni de cap altre.
Un ambient distès i la clara consciència que des d’opinions molt diferents sirguem en la mateixa barca, va permetre un ampli intercanvi de parers i de projectes en una complicitat que es fonamenta en un treball obstinat per la cultura i pel país que ens mereixem (i encara no tenim, ai las!).
Sumar el reconeixement del President a una tasca que molt sovint consisteix a donar veu a la dissidència, és un honor. I potser diu molt de la famosa ‘manera catalana de fer les coses’.
Sr. Alcoberro,
Parla seriosament? Miri, sóc classe mitjana (no pertanyo al “bo i millor i de cada casa”), però si m´haguessin plantejat la possibilitat de ser en una conferència on parla Tony Blair o en una trobada amb aquest senyor que ens presideix, els dubtes són inexistents.
Quina aportació intel.lectual pot fer algú, el principal mèrit del qual és haver portat amb mà de ferro l´aparell d´un partit (no hagués desentonat gens com a “aparàtxic” soviètic de Breznev) en comparació amb el líder que ha estat capaç d´inserir l´esquerra en la globalització, lluny de cabòries caduques com las que domina el socialisme francès -nucli d´inspiració dels socialismes peninsulars?
Comment by Albert — April 9, 2008 @ 10:27 am