La pàtria buriata
La pàtria buriata existeix i possiblement els buriats són passablement feliços i mongòlics. Però n’hi ha que voldrien ser membres de la Gran Mongòlia. El que passa és que no ho sap ningú. Els buriats estimen molt Buriàtia però només representen el 21,3% de la població de l’indret, etc… Us sona?
Doncs bé: els catalans no som Buriats, ni protagonitzem heroiques lluites contra els buròcrates que ens eixuguen l’equivalent nostrat al llac Baikal (més aviat ens encanta que ens emmerdin encara més el país cremant absurdament milers de litres de gasolina amb l’excusa de qualsevol cursa de Fórmula I).
Aquí hi ha dues possibilitats: o som simpàtics, bons minyons i folklòrics com uns buriats (fórmula pujol), o som antipàtics, insolidaris i tan ensopidament normals com tothom al món: és a dir, ens donem a conèixer en anglès i quan la caguem no ens eixuguem amb matafaluga, sinó que busquem un Roca -com tothom al món.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Buri%C3%A0tia http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_buriata
Molt d’acord. Però “ens hem de donar a conèixer en anglès” no és el mateix que “allò que no es ven en anglès, no existeix”. (Ralco deia que no és veritat que tota cultura sigui identitària i parlava d’esbarts dansaires. Del seu comentari es deduïa que Joan Margarit és localista i folklòric i Homer Simpson és universal.) Fer conèixer el país en anglès no implica considerar inexistents les obres no traduïdes a l’anglès.
Comment by Maria — April 16, 2008 @ 9:55 am
Si nosaltres no valorem els bons llibres en català no traduïts a l’anglès (i anem dient que són folklòrics), aleshores mai no seran traduïts a l’anglès. A l’Avui d’avui hi ha un article de D. Sam Abrams, “Quan farem el boom?”, on fa propostes que semblen molt raonables.
Comment by Maria — April 16, 2008 @ 12:40 pm