Justícia? no gràcies
Fa anys que ho explico a classe però no he aconseguit que em facin gaire cas: justícia és un mot buit, estrictament in-significant, perquè no hi ha manera de definir-lo correctament. Per això en la més estricta tradició utilitarista, proposo sistemàticament substituir la paraula per “imparcialitat”. Imparcialitat vol dir tracte igual i no afavorir cap part. Però què sigui la justícia no ho sap ningú. Només la figura d’un àrbitre imparcial té sentit; la justícia -i encara pitjor si vol ser “reparadora”- resulta confusionària i al límit no hi ha qui la diferenciï de la venjança.
Dos exemples: en el cas dels xilens que estan d’okupes en un pis de Barcelona, els interfectes no han tingut cap problema per reconèixer que eren uns indocumentats, sense papers legals ni permís de residència de cap mena. La llei, però, no pot ser més clara: imparcialment tot resident il•legal ha de ser detingut d’ofici i portat a La Verneda mentre se li obre expedient i se’l retorna al seu país.
I en el cas de l’etarra De Juana, la cosa va del mateix pal: se’l condemna per un delicte d’opinió, com si l’opinió pogués delinquir en alguna part del món civilitzat. Però mai de mai veureu que es condemni per delicte d’opinió o de xenofòbia ningú de la COPE o de Ciutadans.
Que dos jutges diferents no es posin pràcticament mai d’acord sobre la condemna (o l’absolució) “justa” en un mateix cas -només cal veure què passa a la majoria dels judicis de cassació- ja demostra que estem davant d’un mot indefinible, mal concretat i inútil per regir les relacions socials entre adults.
Bentham va explicar fa quasi 200 anys el paper de les fal•làcies polítiques i jurídiques a l’hora d’intentar fer passar per justos, “naturals” i correctes el que són pures invencions convencionals per defensar interessos. En tot cas, consti que si teniu algún procés en maxa, no demaneu justícia que d’això no n’hi ha. Amb una mica d’imparcialitat les coses van que xuten.
Certament tens raó, ramon, quan dius que la justícia (igual que la llibertat i la igualtat), en quant a un concepte de per sí no té cap sentit; és un mot buït. No obstant, no m’acaba de convèncer el tema de la impercialitat utilitarista.
Avui estava llegint uns comentaris sobre Kant (cada dia aprenc més coses gràcies a Kant) i el tiu diu: no es pot demostrar l’existència o la no existència de Déu (crítica transcendental), però Déu és necessari que existeixi pq l’home pugui ser lliure (i se suposa que tb just). I pq l’home ha de ser lliure? Hem pregunto; i ell contesta -Perquè així la humanitat pot aspirar a un pervenir: aspirar a arribar al coneixement pur a l’estètica sublim, al benestar absolut (tot i que aquest sigui impossible)-. Per Kant Déu és el sentit que ha d’impulsar la humanitat a través de la fe; la fe impulsa a que l’home vulgui aplicar la raó (això ho diu en la raó pràctica). Per Kant i els que pensen com Kant, si Déu no existeix llavors la humanitat no té cap pervenir i cau en el nihilisme o sense sentit. Bé, doncs, si els utilitaristes són ateus (la finalitat de la humanitat no és arribar a la divinitat) llavors el pervenir de la humanitat cau en el sense sentit, a l’estricte utilitat momentània, al no pervenir… continua…
Comment by RDC — January 25, 2007 @ 8:21 pm
Arribats en aquest punt, dius, ramon, que la imparcialitat utilitarista és millor que la justícia pq la imparcialitat fa que les coses funcionin. Però la justicia (de Kant per exemple) tb fa que les coses funcionin… però que funcionin per tal d’arribar a Déu (teleologia). El que jo em pregunto és, quina és la finalitat de la imparcialitat utilitarista? En quin sentit la imparcialitat funciona? En el fons, em pregunto, no tenia raó kant quan criticava als ateus anglesos del s.XVIII (que ja tenien la llavor utilitarista en els seu pensament) dient que amb la seva idea de ciència (la ciència busca lleis i per tant justícies) la humanitat cau en la capciositat momentània (el carpe diem), en la falta de projecció de futur, en el barroer discutir relativista, en un món de competitivitat de supervivència? En fi, fomenta l’utilitarisme una concepció irracional, fugaz, voluble, sense sentit de la realitat? És més, si hom no creu en Déu… perquè no el necessita per viure, llavors, és necessari que sigui utilitarista? No podem pensar una idea més acurada i rigorosa de la Realitat? En fi, potser amb algunes coses m’equivoco però m’acaba de fer el pes la imparcialitat utilitarista.
Comment by RDC — January 25, 2007 @ 8:34 pm
Arribats en aquest punt, dius, ramon, que la imparcialitat utilitarista és millor que la justícia pq la imparcialitat fa que les coses funcionin. Però la justicia (de Kant per exemple) tb fa que les coses funcionin… però que funcionin per tal d’arribar a Déu (teleologia). El que jo em pregunto és, quina és la finalitat de la imparcialitat utilitarista? En quin sentit la imparcialitat funciona? En el fons, em pregunto, no tenia raó kant quan criticava als ateus anglesos del s.XVIII (que ja tenien la llavor utilitarista en els seu pensament) dient que amb la seva idea de ciència (la ciència busca lleis i per tant justícies) la humanitat cau en la capciositat momentània (el carpe diem), en la falta de projecció de futur, en el barroer discutir relativista, en un món de competitivitat de supervivència? En fi, fomenta l’utilitarisme una concepció irracional, fugaz, voluble, sense sentit de la realitat? És més, si hom no creu en Déu… perquè no el necessita per viure, llavors, és necessari que sigui utilitarista? No podem pensar una idea més acurada i rigorosa de la Realitat? En fi, potser amb algunes coses m’equivoco però no m’acaba de fer el pes la imparcialitat utilitarista.
Comment by RDC — January 25, 2007 @ 8:35 pm
M’encanta coincidir tant amb algú de tanta rellevància com vostè.
Gràcies per saber expresar-ho tal com ho fa!!!
Comment by Arare — January 26, 2007 @ 12:41 pm