Natura i cultura
Ahir a l’Ateneu, Xavier Rubert de Ventós comentava amb Miquel Costa (que ha fet l’edició del clàssic Per què Filosofia? en la nova edició a Can 62), la paradoxa d’una ‘natura’ que està canviant més de pressa que la ‘cultura’. Tradicionalment la natura era l’àmbit del que funciona ‘sub especie eternitatis’ i la cultura era un belluget, pura transformació i moviment. La natura era cíclica i previsible (’ensopida’) i la cultura s’obria a la novetat i a la creativitat. Casos com el de les dones de seixanta anys que volen ser mares (i ho aconsegueixen!) o com els dels ciborgs (barreja de neurona i xip), o la mateixa possibilitat de clonar-se obren la via a una transformació brutal del concepte mateix del natural. La natura s’està tornant tan imprevisible com creativa.
El problema, però, és que al pas que anem acabarem confonent el metge amb el perruquer i demanant ‘nens a la carta’ com qui demana que li tallin el serrell o li posin metxes. Apassionant i amb un punt de sinistre. Per a XRV la filosofia és això: l’opció per veure fosc el que tothom veu clar. L’opció per no creure que-ara-si-que sabem (potser només creiem?). L’opció per posar un dubte allí on massa gent vol instal·lar una ciència.
Compte amb confondre el metge amb el perruquer. O potser acabarem com en la maledicció clàssica i quan els somnis d’autonomia absoluta es facin realitat el perill serà descobrir monstres. Però per Sant Jordi compreu Per què Filosofia? de XRV. El llibre més popular de XRV per fi en una edició digna.
He parlat amb un blogger de la teva llista que m’ha dit que en aquest mundillo hi ha gent molt “sobrada”, i no anava per tu. Tinc l’impressió que el XRV és un d’ells, sempre m’ha fet l’efecte que pontifica des de la veritat absoluta. No m’agrada la seva seguretat, no. Una mica de sàvia modèstia al menys, si tant sap el què cal.
Comment by Ego — April 23, 2008 @ 10:28 pm
La nova constitució de l’Ecuador en el seu articulat vol parlar dels derets que tè la natura,clar que és un pais del tercer mòn hi no tenen res per ensenyar-nos.”chapeau”per la visió del que sembla que hauria de ser la filosofia.
Comment by divendres 10.30 — April 24, 2008 @ 8:45 am
Hola, ‘Ego’; si algú parla des del dubte i exalta la necessitat de veure-hi fosc és XRV. Al cap i a la fi el referent darrer de XRV és Kierkegaard -i després Schopenhauer i Bergson. Ja sé que hi ha una mania, molt específica, contra la persona més que contra l’obra d’en Xavier, suposadament per pijo i gauche divinià. Què hi farem, hi ha gent que opina el mateix sobre mi. Però tant ell com (molt més jove) jo mateix, estavem en la lluita contra Franco quan molts dels qui ens critiquen estaven a la sagristia o al seminari. D’on sospito que no han sortit mai, tot i que secularitzesin. D’altra banda, XRV el nostre únic clàssic vivent -i per molt anys. Et recomano una lectura de ‘Ética sin atributos’ o del mateix ‘Per què Filosofia?’ Anima’t.
Comment by ralco — April 24, 2008 @ 9:20 pm