Minimalismes polítics
Estem a l’era dels visionaris minimalistes, que és com el filòsof del dret Cass Sunstein ha qualificat Barack Obama. Visionari, Obama ho es per la seva mateixa combinació genètica Ken-Kan (pare de Kènia, mare de Kansas) que ajuda força a esperar l’inesperat i a no posar-se nerviós.
El preocupant és que sigui minimalista. Això dels compromisos incompletament teoritzats (és a dir minimalistes), em recorda massa el President Maragall. Al filòsof republicanista del free speech el minimalisme sembla que li fa molt el pes. Però des de l’experiència catalana en minimalismes polítics que fan de necessitat virtut, a la tesi (retòricament molt aconseguida, això si) se li veuen cada dia forats màxims.
Un amic diu que sovint faig preguntes pèrfides. Em sembla que no és mal lloc ni moment per plantejar aquesta,que m’intriga, i que potser ningú es planteja de tan tonta, però que jo no se respondre. Aquests que “beben los vientos” -fan bocades?- pel “republicanisme”, que podeu dir que allà -a EUA- els progres siguin els democrates i els republicans els conservadors? Els votarieu? Ah, i les repúbliques bananeres, i la macarrònica d’Itàlia? No en fem una mica massa de panacea d’això de la “república”?
Per cert ara penso si això del republicanisme, a casa nostra, no és un minimalisme, un compromis incompletament teoritzat.
Comment by E. Maspons — May 4, 2008 @ 10:35 am