En defensa del Maig del 68
Des que Luc Ferry i Alain Renaut a La pensée 68 (1985) van vendre la moto d’un Maig del 68 narcisista i culpable de la desorientació cultural del nostre present, el tòpic s’ha expandit en ambients no necessàriament dretans. Bloom, Steiner i ara Lindsay Waters als Estats Units i tot l’arc de carques francesos que van de Ferry a Marcel Gauchet (a més dels seus epígons hispanocasposos), han repetit la mateixa cançoneta. El 68 va ser infantil, nen-de-pis, retòric, neoriquista, insubstancial, falsament rupturista i origen d’una crosta de pseudointel·lectuals tronats, pedants i profundament cursis (de Castoriadis a Sartre i viceversa).
Val. Entesos. Però és que la competència de Maig tampoc no ha demostrat res: Luc Ferry el van fer ministre a França i va acabar d’esfondrar l’ensenyament públic. I quan els sarkocinets han manat (és a dir ara mateix), ja es veu que s’ofeguen en un got d’aigua. Fins i tot André i Raphaël Gluksmann van haver d’escriure un Mai 68 expliqué à Nicolas Sarkozy (Denoël, 2008) per explicar-li que Lluny d’estat reglamentades o enterrades les qüestions obertes per Maig del 68 havien de dominar l’espai i el temps (p. 105, d’aquest pamflet d’altra banda excel·lent). Així ha estat i qui li piqui que es rasqui.
No és que l’home que mira estigui especialment a favor del Maig que enguany fa quaranta anys. Però imparcialment s’ha de dir que l’esperit de Maig, comparat amb els seus crítics, resisteix prou bé. Així que, amb permís de ningú, us diré quatre coses que al cap de quaranta anys vull agrair al Maig de l’any que jo en vaig fer onze.
1.- Em va ensenyar que desitjar la realitat està bé, però que realitzar els desigs és millor. 2.- Em va ensenyar que l’Estat burocràtic (franquista, gaullista o comunista) estava ferit de mort. 3.- Em va ensenyar que la realitat del capitalisme és l’espectacle. 4.- Em va ensenyar que la vida quotidiana és una força.
I tot això (que jo i els meus amics vam aprendre una mica més tard al Canet Rock i a les JRC), hem procurat no oblidar-ho gaire, tot i que més d’un cop ens hem fet el despistat. Vulguin o no el que ve de Maig forma part inesborrable del que nosaltres som. Fins i tot ‘del millor’ que nosaltres som.
Pels seus fruits els coneixereu. Els fruits tangibles del 68 són els polítics, els artistes i els pensadors d’avui. Sense comentaris.
Comment by irichc — May 4, 2008 @ 11:36 pm
Potser els fets de maig,(i juny)del 68,que varen sacsejar França, de dalt a baix,siguin la prova mès “tangible”, de l’apropiació per part d’alguns sectors del que podria formar part,i amb molt d’orgull de l’història en la lluita de les clases populars.
Qui no ho va viure de forma directe,majoritariament es queda en el barri llatì,i no sap o, millor ignora, que en cap altre lloc s’ha tornat a produir una vaga general tant gran ni amb tant contingut teòric com la que aturava França en aquells moments.
No es troba, de moment,cap estudi, fiable,del que va pasar realment aquells mesos a França,la majòria semblen revisions al estil Pio Mora,indigestes per a qualsevol esperit minimament critic.
Comment by divendres 10.30 — May 5, 2008 @ 6:13 am
Suposo que sempre hi haurà fatxes i gent que pensi que qualsevol temps passat va ser millor. Però puc assegurar que la Universitat de Barcelona al 65-70 era molt pitjor que l’actual, amb un nivell patètic (com diuen avui els joves). I en quant als polítics eren gent com Romeo Gorría, Opus Rodó, Opus Bravo o Solís Ruíz (’menos latín y más deporte’). Ja m’explicareu si el pitjor ministre d’avui no és infinitament millor que els polítics del pre 68.
Comment by Marta — May 5, 2008 @ 11:03 am
L’estat burocràtic ha fracassat? De debò?
Comment by ef — May 5, 2008 @ 10:19 pm
Potser el problema és que totes les anàlisis són, sempre, o triomfalistes o apocalíptics. Encara “treballem” amb conceptes com l’èxit o el fracàs.
Crec que allò interessant del Maig del 68, de la força del seu esperit, és que no va ser una revolta aïllada. El seu context (Praga, Amèrica Llatina, Mèxic, Vietnam…) és el què el construeixi com a símbol i, per tant, ple se significat.
Crec.
Comment by Albert — May 7, 2008 @ 6:51 pm