L’home que mira

Ja tenim Consell de Cultura. Tremolo, tot i que bons amics meus estan molt contents.

Voldria equivocar-me, però havent seguit de prop el procés durant cinc anys, es veu a venir la segona part d’aquest invent: servirà per a que els ‘creadors’ de cinquanta o seixanta anys facin la vida (encara més) difícil als ‘creadors’ de vint o trenta anys que no siguin afectos. I morirà hiperpolititzat o de pura impotència, perquè si alguna cosa no hi haurà al tal Consell seran neurones -més aviat regalments de comptes i mala llet. O si no, deixeu que passin un parell d’anys. 

No m’ho ha preguntat ningú (pitjor per a ERC que amb el Consell no es cobreix precisament de glòria) però jo organitzaria directament una agència de viatges per comptes d’un Consell de Cultura. Sortiria millor de preu i no enganyariem ningú.