Filosofies cristiano - marxistes ?
Alguna cosa greu està passant amb el darrers postmarxistes, perquè darrerament només se’ls troba a missa. Toni Negri recomana Sant Francesc amb la moralina d’un anarquista qualsevol (ja se sap: amor als homes i odi a les institucions, la xuminada anarquista per als qui les institucions són coses d’extraterrestres). Zizek també s’apunta a ‘repensar’ la figura de Jesús (això si; prèvia hipòtesi d’un Jesús ateu que ningú sap d’on ha sortit, però de la Bíblia segur que no). I fins i tot em trobo cada cop més Alain Badiou, que jo tenia per gent seriosa, reivindicat en bibliografia americana pel seu pitjor llibre (Sant Pau i la fundació de l’universalisme, PUF, 1997).
Potser el cristianisme d’ara ja només s’entén una mitologia entre d’altres (i, en conseqüència, tant li fum parlar de Sant Francesc com d’Eros i Psique). O cristians i marxistes s’han quedat com els últims que busquen la terra promesa (mentre les altres filosofies polítiques prou en tenen amb la gestió del present). Llegint Negri i Badiou (Zizek no el tasto) no puc deixar de pensar en el cristianisme i en el marxisme com bombes desactivades d’un potencial impressionant. Però si em preguntes sobre la possibilitat que algú els torni a col·locar l’espoleta, la resposta és, senzillament, que no ho sé. Coses més rares hem vist.
Una cinquantena de feministes s’han concentrat avui disabtre a l’entrada de l’església del Pi de Barcelona per reivindicar l’avortament lliure i gratuït, solidaritzar-se amb les dones que estan en processos judicials per casos d’avortaments fora de la llei i criticar “la hipocresia” de l’església i del govern. Sis d’elles han estat una hora encadenades dintre del temple fins que a quarts de 9 del vespre han estat desallotjades. A l’exterior, les seves companyes han llegit un manifest on carregaven fort contra l’organització e-cristians i en concret contra Josep Miró i Ardèvol.”La Virgen María, también abortaría”, “Fora els vostres rosaris dels nostres ovaris” i els ja clàssics “nosaltres parim, nosaltres decidim.
Comment by Pilar — May 17, 2008 @ 10:05 pm
Tres “pounds” em varen clavar els anglesos,per poder tenir,el braç alçat i el puny clos,davant la tomba de Karl Marx, visita obliga per a qualsevol nostàlgic d’uns temps que tothom,era marxista,i el que no s’ho callaba.
Però clar ara no hi ha clases,els explotadors son prohoms,peçes essèncials de la societat,tots plens de medalles i creus de sant Jordi.
Ah, abort lliure i gratuït !!!!!
Comment by divendres 10.30 — May 19, 2008 @ 4:40 am
La pregunta és: per a vostè aixecar el puny davant la tomba de Marx és un acte religiós?
Comment by ralco — May 19, 2008 @ 7:27 am
No esteu massa “Kung-fu-cians” darrerament? Sembla que afloren de nou tots els ensenyaments de quan s’era un “pequeño saltamontes”. Evocar sense criticar resulta excessivament nostàlgic, no?
Comment by Marcel — May 19, 2008 @ 1:04 pm
Com m’en ric quan m’enrecordo dels meus amics, que perdien el cul per la falç i el martell, i per totes les Rúsies, quan no per Mao. Hores d’ara encara no sé si era ìngenuïtat, manipulació o ignorància. Però molta, eh?perquè ja es coneixia el Gulag, i Praga, i tot plegat. Ai Senyor.En aquell temps què eres, Alcoberro?. Jo “perdono” aquells pecats de juventud dels meus amics i saludats “rojos” -la majoria pagesos i propietaris-, però no estic tan segur que tots ells perdonin que algú els retregui aquell immens error.És oportú citar -de memoria- la màxima trapenca:Passen imperis i revolucions, la Creu queda.
Comment by E. Maspons — May 19, 2008 @ 8:11 pm
Sobre la qüestió de l’avortament, voldria fer una objecció a això de “nosaltres parim, nosaltres decidim”. Molts embarassos d’adolescents es produeixen perquè els nois es neguen a posar-se preservatiu i les noies s’hi sotmeten. Mentre ells manin i elles obeeixin (i després vagin de bòlit buscant cada setmana la píndola de l’èndemà i, si la recerca els falla, l’avortament), no és veritat això de “nosaltres decidim”. Cal que lluitem pels drets de les dones, però no anirem enlloc mentre no s’estableixi el costum de fer respectar aquests drets dins de les relacions de parella, també.
Comment by Maria — May 20, 2008 @ 6:44 pm
Religiòs,no ho sè pas.però divertit per a mi la meva filla,i els quatre o cinc amb pinta de guiris,que es trobaren,amb un miting imprevist sobre la lluita de clases i d’altres coses per l’estil li puc ben assegurar….
Comment by DIVENDRES 10.30 — May 20, 2008 @ 11:42 pm
Perquè aqueta creu quedi els morts han sigut incontables,els Gulags i Pragues son pecata minuta ,si hom els compara amb les barbaritats que s’han fet en nom de la Creu, i sort que qui ho va iniciar , va fer-ho fa dos mil anys , perquè del contrari anirian tots amb una cadireta elèctrica penjada del coll.
Comment by DIVENDRES 10.30 — May 21, 2008 @ 1:37 am
No acabo de veure que el Cristianisme sigui una bomba activable. El d’abans de Constantí és el de l’amor als enemics i posar l’altra galta, “i així acabaven, verges i màrtirs, dins de la panxa d’algun lleó”, com cantava la Trinca. (No és veritat que la verge Maria també avortaria; “heus aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula”, Lc 1, 38. Esclava: submissió, docilitat, obediència!) El Cristianisme de després, abandonada la fantasia de l’amor al proïsme, és el de les guerres de religió i la crema de bruixes i de gent com Giordano Bruno. Tot el respecte a sant Francesc, però els seus aviat el van arraconar per guillat. Tot el respecte, també, a certs catòlics que treballen a Amèrica Llatina, però tampoc no sembla que puguin activar cap revolució.
Comment by Maria — May 22, 2008 @ 11:13 am
No val la pena argumentar massa cosa amb el qui no vol veure. Al Llibre negre del comunisme, escrit per un francès racionalista parla de 100.000.000 de morts pel comunisme. Segons la Maria pecata minuta, (segons ella els únics que mereixen respecte són els catòlics marxistes -suposo- d’Amèrica llatina .) Ara bé, deixeu-me manifestar la sorpresa que en un blog com aquest hi hagi tanta gent incapaç de qüestionar-se els tòpics anticatòlics. Com el de la “crema de bruixes”. A Espanya en uns quants segles no van arribar a dos mil morts. I els van matar el poder polític, que consti. I quants morts en nom de la Llibertat? A part de filosofia, Alcoberro, hauràs de explicar alguna cosa de la història.
Comment by E. Maspons — May 22, 2008 @ 7:19 pm
Es ben cert no val la pena argumentar les coses amb qui no vol veure.
Si el llibre està escrit per un francès racionalista,segur que 100.000.000 son els morts pel comunisme,malgrat que personalment encara crec que haurien de ser mès.
Comment by divendres 10.30 — May 23, 2008 @ 11:37 am
A E. Maspons
1.- Peccata minuta? No m’adono d’haver esmentat els comunistes, però m’agradaria saber quins són, entre els cent milions de morts, els que atribueixes al pobre bisbe Casaldàliga.
2.- No vaig pensar a dir que a Catalunya també hi ha cristians respectables, potser perquè encara hi veig menys capacitat transformadora. No és únicament que els falti l’espoleta, és que no tenen potencial.
Comment by Maria — June 1, 2008 @ 11:36 am