Ètiques mítiques
Un dels mites més lamentables de les esquerres en política és el de la puresa. La puresa com se sap és incompatible amb la funció que ha de fer un partit polític, que és -estrictament- créixer, multiplicar-se i reproduir-se en vots. Cosa que no lliga amb la puresa ideològica, amb l’econòmica o amb la cultural. Els escrúpols, els purismes i la ingenuïtat d’Esquerra Republicana, per exemple, no els té -ni els necessita- cap altre partit polític a la Catalunya d’avui. Fins i tot té un toc cursi quan es predica des de les muntanyes. I d’això podem morir, purs i verges.
I l’altre mite -també profundament cristià, però no per això menys tòpic- és que ‘el fi no justifica mai els mitjans’. Doncs bé, suposant que el fi no justifiqui els mitjans, què els justifica? Un mitjà només té sentit per a un fi i pot ser proporcionat o desproporcionat, però òbviament sempre està justificat quan la fi el fa necessari. No acabo d’entendre per què quan els enemics de les Esquerres fan el que els surt de l’aixella (especulació immobiliària, mobbing als treballadors, especulació de matèries primeres…) tothom ho troba normal i, en canvi, hi ha grans escarafalls quan ho fan els pobres. Ho sento molt, però la crueltat forma part del cervell humà i no m’escandalitza quan d’en tant surt la bèstia que portem a dintre.
El que m’escandalitzaria és una ètica tan miserable que impedís defensar-me. En altres paraules, l’endemà del dia que els de la COPE parin l’altre galta, ens podrem començar a pensar si la parem els bons.
Llegint “Un dels mites més lamentables de les esquerres en política és el de la puresa”, per un moment he pensat que faria crítica del mite de “les esquerres”, però veig que justament vostè n’és un oficiant… pur.
Els qui dirigeixen actualment ERC, resulta que no han pas aconseguit “créixer, multiplicar-se i reproduir-se en vots”. Des que van pactar precipitadament el segon tripartit, han aconseguit just el contrari del que havien aconseguit amb la suposada puresa que segons vostè ens porta a la mort. I resulta que amb la “impuresa” no s’aconsegueix ni mantenir el que s’havia aconseguit amb la suposada puresa …
D’altra banda, a qui vol encolomar això de la puresa? Parlant de “predicar des de les muntanyes” la referència sembla cap a Joan Carretero, que viu sota la serralada nevada del Cadí. Si és així li hauria de fer vergonya (cada cop costa més sentir-la) utilitzar aquest argument per atacar al Sr. Carretero perquè vostè sap perfectament que és dels polítics d’ERC menys captiu per purismes ideològics (pensi-ho tres segons), ni té res de verge políticament parlant.
Sr. Ramon, vol dir que és així és com s’explica el que es disputa ara a ERC? Sí que és la manera més habitual de justificar l’enfangament de la sublim puresa de “les esquerres” quan aquestes gestionen governs. Ha errat de munició i de diana (si l’he interpretat bé), i miri’s l’ull…
(Pel que fa la qüestió de mitjans i fins res a dir)
Comment by Marcel — May 26, 2008 @ 1:03 am
Sr. Alcoberro:
La respuesta de Marcel me parece bastante razonado.
Tal vez Vd. tenga mas información de la que yo dispongo y por tal razón no termino de comprender su ataque a Carretero.
En cualquier caso será interesante observar si la militancia es capaz de aceptar a unos lideres que en cuatro dias desmontaron el prestigio que ellos mismos habian conseguido. Si lo hacen habremos perdido la posibilidad de un participo fuerte.
Devolució Constitucions Catalanes
Comment by Frances — May 26, 2008 @ 2:04 am
Personalment penso que a ERC les coses van començar a anar malament quan Carretero va forçar el no a l’Estatut i ERC es va trobar en la molt incòmoda companyia del PP (com per justificar que ‘los extremeños se tocan’) i sense possibilitats reals d’explicar la seva posició. A partir d’aquest atac de ‘purisme idiota’ no n’hem fet ni una de bona.
Dels quatre ‘personatges’ que estan fotent el ridícol a la crisi d’ERC, Carretero em sembla de llarg el més desagradable… Forma part del grup d’alcaldes que amb l’excusa del ‘desarrollismo’ s’estan carregant el Pirineu -i com que, per edat, per naixement i per família, ja sé com va anar la destrucció de la Costa Brava d’aquesta gent en fujo (preventivament) com gat escaldat. Dels polítics miro què fan i no què diuen.
D’altre banda, a mi que Esquerra sigui d’esquerres em sembla que vol dir molt poca cosa (a Europa això de les esquerres quasi no significa res). A mi el que m’interessa és que sigui ‘republicana’, perquè només amb la República es podrien trencar els tres o quatre nusos que ens encotillen avui com a país i com a gent que viu d’un salari. A reveure!
Comment by ralco — May 26, 2008 @ 10:56 am
Diu: “No acabo d’entendre per què quan els enemics de les Esquerres fan el que els surt de l’aixella (especulació immobiliària, mobbing als treballadors, especulació de matèries primeres…) tothom ho troba normal i, en canvi, hi ha grans escarafalls quan ho fan els pobres.” La resposta està en la pregunta: hom no tolera que es faci just el contrari del que s’ha promès que es faria. Dels altres, hom ja espera el de sempre i per això si hom vota els qui diuen que els combatran, i fan el mateix que els altres, la gent , amb molta raó i lògica, s’irrita (doncs, bé, en la qüestió nacional passa el mateix). El que no s’entén és que no ho vulgui entendre, que no es vulgui entendre perquè l’independentisme creix (estadístiques, mobilitzacions) i ERC baixa en picat.
Sobre on és el punt d’inflexió és una qüestió difícil d’establir amb exactitud. El que és evident és que ha perdut molta credibilitat. Jo penso que va ser amb la poca ambició nacional en què es va tancar el pacte del segon tripartit (la gent pot entendre qualsevol mena de pacte amb qui sigui si veu resultats). ERC va pactar contra CiU i contra el PSOE, com va dir Carod. Els odis mouen, però no deixen veure res. ERC pactava amb el PSOE pensant que pactava contra el PSOE…
ERC ha de retrobar el seu centre de gravetat i seguir creixent. Carretero en aquesta conjuntura és la figura i el revulsiu que cal.
Comment by Marcel — May 26, 2008 @ 5:26 pm
Sobre això de Carretero i el “desarollismo” li prego menys frivolitat. Enlloc s’ha vist cap programa ni comentari que distingeixi la posició dels diferents candidats en relació al model de desenvolupament econòmic del Pirineu. El “desarollismo” iniciat en temps del franquisme és desplegat i multiplicat amb la participació de les esquerres parlamentàries… Totes. Per què vol carregar el mort a Joan Carretero? Sap quins sectors l’han votat repetidament com alcalde i quins no? Li sona de res un nou hospital allí al mig del Pirineu?
Vol dir que no hauria d’intentar analitzar què li fa créixer aquest sentiment d’animadversió tan focalitzat cap aquesta persona? No li resulta ridícul afirmar que la davallada d’ERC és deguda al pèrfid “Doctor NO” de Puigcerdà que amb els seus poders malèfics de la ruralia va fer tombar la posició ambivalent, quatrivalent, de la direcció urbanita entre el si, el no el blanc i el vot nul? Carretero segons vostè sembla més un pèrfid bruixot que un metge que democràticament sempre ha dit el que pensa (fins i tot quan estava a Governació…).
Comment by Marcel — May 26, 2008 @ 5:56 pm
Ui ui, això de dir que el mobbing i la corrupció és propi d’els enemics de l’esquerra és un tòpic però dels bons, encara que després ho arregles una mica dient que el cervell humà és així. I parlo des del coneixement ja que en l’administració publica una persona relativament propera va patir mobbing -col.lectiu, l’autèntic i genuí- per saber més, per enveja. Fou executat per gent d’esquerra. Perdona, el Losantos és tan catòlic com Zapatero. Bé, una mica més. I l’Església, encara vols que calli més? Si cada vegada que parlen són “abraonats”. I encara que no parlin.
Comment by E. Maspons — May 26, 2008 @ 8:49 pm
Lamento cordialment el seu trasbals per els problemes interns, o externs? que viu Esquerra Republicana.
Hi ha però un comentari que m’agradaria fer-li,vostè diu que a Europa, això d’esquerres vol dir ben poca cosa.
Home!L’abdicaciò d’idees per part de molts grups autoanomenats d’esquerres ha sigut total i aixi els va.Sense cap mena de representacio, ni al carrer, ni als diferents organs de decisiò polìtica.I quan una porciò,sempre petita,per situacions estratègiques hi ha arriba,com en el cas nostre, no tè cap mena de força,hi forçosament ha d’acceptar els valors dominants que son de tot menys d’esquerres. Aixì els va,colaboren amb els que realment manen, i executen una politica que és de tot, menys defensora del interès popular,i es troban amb problemes constants,per poder definir la seva polìtica.
Comment by DIVENDRES 10.30 — May 26, 2008 @ 11:31 pm
Sr. Ramon, sisplau, faci una pregunta gens mítica al “vicepresident”, al seu amic Carod. És molt clara i molt simple. Li pregunti ara que es discuteix del finançament pactat en l’Estatut per CiU i pel PSOE (i que vostè i Carod voldrien haver donat el vist-i-plau), li pregunti: Quina és la posició d’ERC? Quina creu que ha de ser la xifra que ara s’ha exigir al Govern espanyol?
Senyor Ramon, s’ha fixat que la direcció actual d’ERC no diu ABSOLUTAMENT RES, , però RES de RES, ara? S’ha fixat que només dóna suport al què diu el PSOE català? Quanta raó té Carretero quan compara la deriva d’Esquerra amb la d’Euskadiko Ezkerra.
Comment by Marcel — May 27, 2008 @ 11:44 pm