Sobre ingenuïtat o política
Imaginem que per puresa independentista, Carretero guanya al congrés d’ERC (cosa impossible tal com estan els jocs) i que es trenca el govern d’esquerres. Felicitat completa del PSOE i CiU que l’endemà mateix fan un govern d’unitat basat en el principi jo et dono un permís d’obres a tu i tu em dones una exempció d’impostos a mi. I qualsevol canvi seriós el deixem per a la propera generació. En definitiva, un suïcidi polític de l’independentisme. Ja se sap, ERC són uns immadurs crònics que no estan preparats. I la independència un somni, bla, bla. Com vols votar uns paios que no volen manar? Etcètera.
Per sort ja s’han acabat els temps en què a les manifestacions independentistes hi anavem vint independentistes, quaranta tocats de l’ala i cent cinquanta policies El futur de Carretero consisteix a ser votat pel Jordi Barbeta i pel Conde de Godó el dia que ingressin a ERC, cosa que vist l’interès que tenen pel partit jo diria que pot passar d’un moment a l’altre. I el de l’independentisme depèn de si se sap sortir de la marginació. Voteu el que us doni la gana, però torneu la Heidi a la muntanya.
Una mica més de concreció projectiva, Sr. Ramon, potser ens traurà tanta obcecació ideològica. L’afició d’inventar-se càtars (purs) per a tot seguit exterminar-los és una tradició inquisitiva dels governs de torn (amb tot no li aplico a vostè aquesta funció, altrament ja no li parlaria). Vostè sap que el segon tripartit es va pactar d’esquena al PSOE de Madrit. La sociovergència, en múltiples formes estava molt avançada (pacte Mas-Zapatero). Avui, malgrat tot el que ha passat, ho segueix sent, però també han crescut moltes esquerdes entre ells i encara poden créixer més.
1- Doncs bé, ara suposem que guanyi Puigcercós i que les eleccions del 2010 es tornen a donar resultats que possibiliten una altre edició d’aquest tripartit, ¿creu que el PSOE de Madrit els deixarà reeditar-lo? Conclusió, aquest tripartit no passa del 2010 per voluntat del PSOE (recordem Navarra), és a dir té dos anys de vida estirant molt. Què pot aconseguir ERC d’aquest pacte durant aquests dos anys? Simplement seguir en caiguda lliure.
2- Ara s’està debatent el finançament i ja s’ha vist el paper que hi pot tenir ERC. ERC no diu res, només parla del finançament del 2010 perquè no pot dir res d’ara. No diu ni mu. Esquerra és un zero a l’esquerra en qüestió de finançament aquests dos anys. Això és gravíssim i s’hauria de corregir.
3- Parlem d’aquest juliol. Està per caure la sentència de l’Estatut. El millor supòsit preveu una lectura restrictiva de la bilateralitat i dels aspectes simbòlics. Vostè ho deia l’altre dia, el que compte és el que fan els polítics, no el que diuen, i què farà ERC? Què podrà fer? Ni tan sols alçar seriosament la veu si vol conservar les poltrones. Paral·lelament al País Basc també es preveu una persecució immediata contra Ibarretxe, ERC, farà costat al PSC-PSOE o a Ibarretxe? Com podrà explicar que té per socis a una gent que vol impedir una consulta popular i democràtica?
4- Si fóssim més intel·ligents, més pragmàtics i menys retòrics i ideologistes, ja no perdríem el temps havent d’escriure tantes obvietats. D’entrada, ara, l’única manera més sòlida d’evitar la sociovergència -sempre i quan no es donin majories absolutes- és forjant una esquerravergència. El context actual, per tot el que acabem d’enumerar més els càstigs i les mofes constants dels poderosos espanyolistes, ens ho facilita.
Que ERC faci de CiU , què s’hi guanya? Que ERC faci de PSC-PSOE, què s’hi guanya? Siguem pragmàtics: siguem atrevits, comencem a ser sobirans de debò.
Ara ens cal un front nacional. Si el PSC si apunta d’acord, encantats, però ara no em faci riure si em demana que l’esperi.
Volem manar i molt. Però no volem pas substituir la veu del poble. Volem que el poble català mani. Volem manar un procés cap a la plena sobirania, quelcom que pel que veig, dubto que vostè cregui possible a curt o mitjà termini (crec que eternitza la conjuntura que li ha tocat viure fins el dia d’avui) Vostè vol 25 anys més de restriccions Estatutàries? Creu que les esquerres catalanes sí? Creu que Catalunya en el seu conjunt les vol lliurement? Doncs vinga, comencem a preparar un front patriòtic i passar ordenadament a l’ofensiva contra l’Espanya que es mofa de Catalunya i ens escanya. Carretero és un pas útil i necessari. No pas contra ningú, a favor nostre.
Comment by Marcel — May 28, 2008 @ 11:44 pm
A l’Avui d’avui surt un magnífic article de Víctor Alexandre sobre el que hem parlat darrerament:
http://paper.avui.cat/article/politica/127832/lhora/carretero.html
Comment by Marcel — May 29, 2008 @ 3:26 pm
Aquestes darreres hores el PSOE ha reforçat amb diverses declaracions la voluntat de pactar amb CiU. La direcció d’ERC, Puigcercós -i Carod a traves de Benach- finalment veuen que no poden confiar amb el PSC-PSOE per a restar en el Govern de la Generalitat (el PSOE mana molt), i ara s’afanyen a proclamar aproximacions a CiU.
No serà fàcil, repeteixo, i potser ja no és possible, però l’única manera d’evitar una sociovergència més o menys explícita -amb o sense eleccions anticipades- és forjant una esquerravergència.
La ingenuïtat de Carod i Puigcercós ha estat rotunda i repetitiva. La mitologia falsament d’esquerres ha fet estralls. Sense cap mena de dubte el més previsor (resultats electorals, deriva satel·litzadora, …) i el menys ingenu dels qui es presenten per a dirigir ERC ha sigut Carretero. Fixi’s com tots canvien el discurs que enfilaven fa ben poc (menys d’un mes!). Santa ingenuïtat. I santa Llúcia ens guardi a tots plegats.
Comment by Marcel — June 2, 2008 @ 5:35 pm