L’home que mira

Feia mesos que no em passava un dia sencer penjat literalment a un llibre i amb poques setmanes per sort m’hi he trobat dos cops, acarat a dues obres mestres que no haurien de passar desapercebudes. D’una banda, les Històries del senyor X, de Pere Saborit (Ed. Elipsis), sens dubte el text en català més important d’aquest any i destinat a convertir-se en clàssic si en aquest país queda una mica de sensibilitat. Del seu llibre en vull parlar més endavant amb calma perquè, senzillament, és d’una intel·ligència desbordant i d’una profunditat que demana un païdor tranquil. Un text tan magníficament ben escrit i tan savi (tan passat per una reflexió tranquil·la) literalment enlluerna. I per això mateix necessito temps per acostumar-m’hi. Així que ja hi tornaré però, de moment, la llibreria La Central ja el recomana -de manera que no us el perdeu.

L’altre llibre imprescindible son les Crónicas de la América profunda de Joe Bageant (Los libros del Lince) Un llibre destinat també a fer època , un viatge per la pobresa dels Estats Units que explica algunes de les claus d’un tema sociològicament apassionant: per què els pobres i els pringats voten partits que encara els empobriran i els prigaran més. Bageant és un periodista que retorna al cap de trenta anys d’ofici al cul de món on va néixer, el barri pobre de  Winchester (Virgínia) i retrata el proletariat americà amb cruesa però (i aquí hi ha la clau) amb una tendresa absoluta. Per què gent que no en té ni per pagar els medicaments voten els qui privatitzen la seguretat social? Per què gent que cobra sis dòlars l’hora voten els qui volen baixar els impostos els rics i fotre els pobres? No és tan sols un llibre per entendre per què està apareguent un personatge tan estrany com Obama -i quines demandes socials hauria d’atendre una esquerra real, no la dels universitaris que es miren el melic. No és tan sols una excursió pel món de les escombreries blanques (els qui no l’encerten mai, els obrers sense feina, les dones, etc). És també una mostra del poder dels blocs (el seu és un dels més importants als USA) i, és literatura que ens retorna a clàssics com Dos Passos i Saroyan. Ja us ho he dit: un llibre per fer pensar i un clàssic per a lectors distrets i sociòlegs afeccionats. I sociòlegs afeccionats o lectors discrets en aquest cas ho som tots, perqùè al llibre de Joe Bageant hi ha algunes de les claus del nostre futur si no espabilem.