Quan el periodista ni sap ni entén
Una de les preguntes que algun dia ens haurem de fer seriosament en aquest país és la de per què serveixen els periodistes. Ja sabem que els diaris no tenen preu (poden ser perfectament gratuïts) i que tampoc no és imprescindible que tinguin idees. Com deia Karl Kraus no tenir idees i saber explicar-les és ser periodista. El que resulta barroer i absurd és que als media es doni una imatge radicalment tergiversada de la realitat d’una organització (la que controla més del 20% dels pressupostos de la Generalitat -per greu que sàpiga a alguns), quan uns quants milers de persones poden desmentir-la tan fàcilment, senzillament perquè l’han vist en directe.
Per a interessats en psicologia col·lectiva avui resulta alliçonador veure com cada diari local explica el darrer congrés republicà tal com necessitava que hagués passat i sense cap contemplació envers el que va passar. Quan el periodista ni sap ni entén el que veu potser millor somriure i pensar que aquests són els problemes de la llibertat d’expressió; així que tranqui mainada que quan no passa res, res no ha passat. I un altre dia serà, germans!
Al congrés d’ERC el menjatripartits Carretero va retirar la seva esmena (cosa realment flipant), per por que una derrota el retirés a ell i la militància va enviar en Vendrell a l’atur (cosa perfectament previsible i més que anunciada de feia dies). Per la resta pau i tranquil·litat. És clar que la famosa frase no deixis que la realitat t’arruïni la crònica al diari s’ha complert i avui qualsevol desinformat es pensa que diu i sap més que els (pocs) que realment diuen i saben - i riuen. Tensions a ERC? No fotis, nen! Per tensions les que hi ha entre Convergència i Unió (amb alguna Cambra de Comerç pel mig), els problemes interns a l’Església catalana o la baralla entre PSC i PSOE.
Home, Ramon. Em sembla que vivim en mons diferents. Si veus les que es duen entre carodistes i puigcercosistes. Les que ha deixat anar la blogosfera amiga de Carretero al nen Uriel. O l’article del pseudointel·lectual López Bofill, avui a l’Avui. N´hi ha per llogar-hi cadires.
Com a mínim CiU sap tapar-se les vergonyes. ERC les exhibeix i a sobre t´ho recordarà cada cop que vegis una executiva amb un 37% de suport real. Foten pena, què vols que et digui. Tant de personalisme per acabar abraçats al salvavides quan la cosa s’enfonsi.
Comment by Dav — June 16, 2008 @ 8:56 pm
Quina vergonya sap tapar-se CiU, si ja no li queden Consells Comarcals per saltejar? Fins d’aquí a 30 anys lúnic referent del catalanisme continuarà essent ERC mal que us pesi.
Comment by Anna — June 18, 2008 @ 10:47 am
Els seus pre-judicis sobre Carretero i el seu esquema subjacent temporal i polític que eternitza el present no el deixa veure la complexitat actual ni les forces que es poden desballestar si s’opten per d’altres aliances que les actuals (que ja han donat tot el que podien donar de si per la llibertat de Catalunya).
Podria haver fet la broma, vist els pactes de Carretero amb Puigcercós, que “els que saben callen i riuen”, però em sembla més útil convidar-lo a repensar els seus esquemes sobre el sector Carretero.
Comment by Marcel — June 18, 2008 @ 2:18 pm
Podeu escoltar el discurs impressionant de Carretero del Congrés a:
http://www.imeem.com/people/KfsS163/video/sWhHZh6T/joan_carretero_defensa_ponencia_rcat_tv_video/
Comment by Marcel — June 18, 2008 @ 2:45 pm