La perplexitat ?
Fa anys la sociologia era una ciència seriosa, però em temo que des que Bauman va començar a liquidar tot el que es posava a tret, la disciplina està perdent no sé si dir ‘estatus’ però, certament, molta dignitat intel·lectual, a força de simplificacions. Encara entre l’Empordà i Barcelona, l’home que mira no tenia intenció de començar a postejar fins d’aquí a uns dies però (ho sento) em sorprèn i em fot una ràbia de no dir que l’Institut d’Estudis Catalans, fet carn en forma d’Anuari Sociològic, hagi decidit que ara els catalans estan perplexos i, encara pitjor, que la perplexitat és dolenta. Quins collons, tu!
Senyors, si vostès tenen ni que sigui un batxillerat mal fet, haurien de saber que des de Montaigne i Erasme de Rotterdam a Bertrand Russell, la perplexitat és ni més ni menys que la més alta expressió de la intel·ligència. Fins i tot la definició de ciència més coneguda, pura Escola de Viena, diu el següent: ‘Ciència és la perplexitat organitzada.’
Que els catalans estiguéssim perplexos seria en tot cas, digne d’elogi. Vol dir que som savis. És a dir, gent subtil, capaç d’apreciar els detalls, i la decantació precisa del raonament. Segons com ja m’està bé que arreu del món se sàpiga, que els catalans no tenen res a veure amb gent primària, sinó que es tracta de gent curtida per l’aprenentatge llarg i la lectura lenta dels signes. Però aquestes coses s’haurien d’anunciar dies abans de la concesió del Premi Nobel.
En tot cas per si vostès estan infectats de pessimisme, sàpiguen que segons la tradició filosòfica, la perplexitat és un signe de comprensió profunda de les coses. Tant de bo, doncs, que la perplexitat i el President Montilla ens durin anys. Els catalans, ja ho sabeu, som collunuts.
Jo pensava que aquests tipus de comentaris ja no se’n feien, que de tan perplexos, ningú sabia què dir. A part de lo bé que està la perplexitat, és increible com cal fer un estudi per mostrar que estem perplexos…. També recordo que van fer un altre (no recordo qui) per a demostrar que, per a un nadó, la llet materna era millor que la de vaca. El millor, és que cap polític no se’n sentirà responsable (ni d’aquí ni de l’altra banda)
Comment by Albert — September 5, 2008 @ 7:05 pm
Potser tens raó amb el que dius (Car, moltes vegades la perplexitat és sinònim de debilitat mental -no entendre res, no ser capaç de treure profit i avantatges a res. Moltes vegades és una forma modesta de dir: no m’agrada el que veig, però ho haig d’acceptar pq no tinc collons de canviar-ho, però com m’ho menjo?-). Tanmateix, què hi té a veure en Montilla amb tot això?
Política, política, política, sempre política d’estar per casa…. bla, bla, bla. Això de que els catalans som collunuts em sona a propaganda barata i a costellada. El vi de l’empordà puja, eh!!!
Comment by RDC — September 6, 2008 @ 12:59 am
Ramon, ja era hora que algú digui que això de confondre psicologia social i sociologia és una cosa del 1800. Efectivament, generalitzacions com la d’aquest informe no deixen gaire bé l’ofici.
Comment by Francesc B — September 6, 2008 @ 10:20 am
Per cert, Ramon, com a expert en tecnoètica pq no ens fas 5 cèntims sobre el LCH que s’encendrà el dimecres a Ginebra (qui vulgui saber alguna cosa sobre el tema pot fer un cop d’ull al www.privatum.blogspot.com)? Com ho veus?
Comment by RDC — September 8, 2008 @ 4:34 pm
Fins allí on sé hi ha diversos experiments en aquest tema, tot i que certament molt pocs, i els científics els consideren suficients. Hi ha un consens molt ampli entre els científics sobre el fet que l’accelerador de partícules no té risc. En aquest cas es compleixen les condicions que demana el principi de precaució -al menys a un nivell força més gran del que compleixen les nukies. Una altra cosa seria un reactor de fusió (que està en estudi) però això és ‘només’ un accelerador. En la fusió necessitem unes temperatures de milions de graus i no tenim un reactor que les aguanti sense petar. No és el mateix cas de l’accelerador. Tecniques d’acceleració s’usen, per ex, en els tubs de raigs catòdics de les televisions o en els raigs ics. No és una tècnica desconeguda.
Comment by ralco — September 8, 2008 @ 6:34 pm
Sistemes de fusión ni han de diferents tipus. I un, per exemple, és usant precisament acceleradors i colisionadors de partícules (la fusió consisteix en ajuntar dos núclis diferents generant un sol núcli menys mássic -la diferència de massa es trasnforma en energía segons l’equació D’Einstein-). El problema dels acceleradors de partícules i la fusió és que es requereix més energia per fer accelerar els àtoms implicats que els que aquests poden generar amb la fusió (veure http://www-sen.upc.es/fusion/fusexpo/fusio.htm). I això no és rentable! En definitiva, que s’usin acceleradors de partícules de forma habitual no implica que tots els accelaradors ‘donin’ el mateix i serveixin pel mateix: sí, un accelaredor pot usar-se per generar una reacció de fusió! En d’alltres paraules, el problema no és la tècnica en sí, sinó l’ús que es pretén fer d’aquesta tècnica.
En aquest sentit, és cert que la comunitat científica s’ha tancat en banda afirmant que no hi ha cap tipus de risc i que tot està supercontrolat. Però hi ha una cosa molt clara: l’experiment crucial que volen dur a terme presuposa una sèrie de coses que, avui per avui, són dubtables en base a d’altres experiments efectuats. Per exemple: es creia que fent xocar dos partícules de gran pes a altes energies la colisió generaria l’hipotètic plasma quàntic dominant durant el Big Bang. Fa uns anys es va dur a terme un experiment per corroborar-ho, i en comptes d’un plasma l’experiment va generar un líquid quàntic inestable ¡Fou una completa sorpresa per tots els teòrics! En definitiva, els tècnics no tenen ni idea del que succeirà (i en gran part aquest és el gran interès que suscita l’experiment); suposen que haurien de trobar el bosó de Hibbs, però només es tracta d’una suposició. En qualsevol cas, diuen estar completament segurs que l’experiment no reventarà pq consideren que constantment es produeixen colisions semblants en l’Univers. Però aquesta tesi no està completament comprobada (s’haurien d’esperar resultats més significatius de la sonda GLAST).
La veritat és que la posibilitat de que en la colisió del HCL es generi materia extranya (matèria que engoliria la matèria normal en una fase semblant a la reacció en cadena de les fusions), pel que sabem ara resulta ser altament improbable, però no és 0. I el que sabem ara és molt poc! Si no no faria falta desenvolupar aquests experiments babèlics.
En qualsevol cas, jo crec que sí, que l’experiment s’ha de fer (tot i que el retrassaria fins a tenir més confirmacions del satèlit GLAST -De fet, quina presa tenen?-).
I no me’n fio dels experts en partícules como no m’he fiat mai dels experts en economia (si fos per ells, Españya no hauria d’haver entrat en una profunda e incerta crisis econòmica de efectes insospitats).
Èticament parlant, crec que la qüestió rau en calcular la probabilitat de que tot rebenti multiplicat per la quantitat de danys possibles que això comportaria. No obstant, com ja he dit, crec que l’experiment s’ha de fer, però s’ha de tenir present que estem jugant en foc, i que no som tant putes com ens pensem.
Comment by RDC — September 8, 2008 @ 8:21 pm
En qualsevol cas deixo un vídeo sobre el tema. Està bé. http://www.youtube.com/watch?v=OB3KQ7uKiBQ&feature=related
Comment by RDC — September 8, 2008 @ 11:31 pm
Per tornar al tema bàsic: els catalans no estem perplexos. Estan perplexos els convergents i els socialistes, que és molt diferent. Els altres podem estar emprenyats, escèptics, divertits o, fins i tot, acollonits.
Comment by ralco — September 11, 2008 @ 10:34 pm