El diagnòstic que no m’agrada fer
Aquest estiu algunes llargues converses empordaneses, m’han convençut d’una obvietat política que al llarg de dos anys havia preferit no veure: per als pagesos del meu poble, per als professors de batxillerat amb què em trobo, per als petits empresaris, el balanç polític del darrer tripartit és un pur no-res. Res de res de res. I en algun cas (per exemple, per als professors de batxillerat que s’han quedat sense hores de filosofia) l’únic que el tripartit ha produït és, directament, una agressió imbècil, del tot immerescuda. Perplexitat, no cap. Emprenyament, força.
A la via institucional d’ERC se li està acabant el temps perquè a la gent se l’han acabat les ganes d’esperar debades i el PSC és perfectament incapaç d’aconseguir res de significatiu davant el PSOE. Si segueixen les coses tal com van, Zapatero esfondrarà el Tripartit i a continuació s’esfondrarà ell. És qüestió de temps, i d’una mica de crisi econòmica ben gestionada pels poders fàctics, que la gent progressista però decebuda, posi el poder en safata al PP a Espanya i a CiU a Catalunya, en una maniobra que deixarà les berlusconades a l’altura dels jocs de canalla. Mals temps per a la Il·lustració! Francament, no vull tenir res a veure amb aquests encefalogrames plans.
http://blocs.mesvilaweb.cat/cursgen Enllaç a seguir?
Comment by ralco — September 11, 2008 @ 10:47 pm
D’això mateix parlava avui Jordi Palafox a l’edició valenciana del diari El Pais, però en clau valenciana, és a dir, de gent amb encefalograma pla i, per si fora poc, a l’oposició. Saltuacions cordials.
L’article el trobaràs ací:
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/encefalograma/plano/PSPV/elpepiespval/20080912elpval_5/Tes/
Comment by josep porcar — September 12, 2008 @ 11:03 am
D’això mateix parlava avui Jordi Palafox a l’edició valenciana del diari El Pais, però en clau valenciana, és a dir, de gent amb encefalograma pla i, per si fora poc, a l’oposició. Saltuacions cordials.
Comment by josep porcar — September 12, 2008 @ 11:10 am
D’aquestes vacances, n’has tornat fort, Ramon. I més lúcid que mai.
Segueix així, no afluixis!
Comment by Ramon — September 12, 2008 @ 3:35 pm
Si el diagnòstic és correcte, i m’ho sembla, el PSC:
1) o li és igual desaparèixer del mapa ell i el PSOE, i ho decideix en nom de la farsa progressista muntada, i ho fa en en clau d’irresponsabilitat i poca vergonya,
2) o, fa el que calgui, com ara votar contra els pressupostos espanyols si li cal, i ho decideix per a trencar la inèrcia farsant del PSOE-PSC, i ho fa en clau de recuperació d’una mínima decència,
3) o?
Al PSC se li han complicat les coses, com a tot partit que ha viscut tant de temps en la hipocresia que ara s’ha tornat in-suport-able
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2993548
Comment by smartinez — September 12, 2008 @ 6:27 pm
Si m’ho he mirat mig bé, i el PSC té aquestes opcions, què ha de fer ERC? Pot ser hauria de mostrar més claredat i no pensar només en que en un dels casos el PSC desapareixeria, i forçar-lo ara a fer un gest, ni que sigui a la desesperada, de desobediència als mandats centrals. No ho sé. Se m’acut que pot ser ja l’interessi que el PSC se’n vagi a can pixa, però crec que tampoc no poden estar gaire segurs si depenen de la gent de CiU per a governar o decidir alguna cosa. Està complicat, sí.
Els altres? No ho sé, encara no he vist gaire cosa que me’ls faci diferenciar del PSC.
Comment by smartinez — September 12, 2008 @ 6:34 pm
Molt ben dit! Els professors i professores de filosofia estem hiperemprenyats i hiperemprenyades!
Comment by nagira — September 12, 2008 @ 7:55 pm
Ja era hora, no? Però en quin món vivíeu fins ara? I només em refereixo al món de les constatacions.
Tots els poders són fàctics, i aquests no són només els que vostè insinua ni són el diuen que són. Per exemple, en el nostre context (espoli fiscal, serveis deficients, persecució cultural, …) molta autoanomenada esquerra és pur organicisme estatal que es disfressa d’”intel·lectualitat orgànica de la classe treballadora” . Aquest acostuma a ser el punt cec de certa intel·lectualitat d’esquerra i catalana. Que aquesta ceguesa la pateixin alguns intel·lectuals de l’òrbita del PSC s’entén, però d’ERC, no (sortosament no és el cas de V. Alexandre, V. Partal, Terricabras, Cardús, …).
No sé si és possible un front patriòtic amb els dirigents actuals (massa tacats per partidismes mesquins). Amb Unió de moment ja es veu que no. Amb Convergència i amb ICV, caldrà veure què passa amb el finançament i el constitucional. Si passés el pitjor (molt probable) i ERC quedés exclosa, ERC haurà de propugnar un front patriòtic en solitari. Segurament es farà tard i es farà malament, però és inevitable. Santa Llúcia sr. Ramon , santa llúcia.
A la gent d’esquerres de debò no els fa cap recança ni cap por un front patriòtic interclassista i divers ideològicament. En la conjuntura actual és més que evident que ens cal una aliança amb la classe mitja catalana (amb o sense els seus dirigents actuals, ja), més conscient que mai de la sangria que li costa no tenir un estat propi.
Comment by Marcel — September 13, 2008 @ 2:40 pm
Benvingut al club. Suposo que ara t’ha caigut l’impacte més a prop. Més val tard que mai.
Comment by Dav — September 22, 2008 @ 8:19 pm