L’home que mira

Durant la campanya per a les eleccions presidencials del 2004 el psicòleg nord-americà Drew Westen va fer un experiment molt significatiu sobre el ‘cervell polític’ del qual dissortadament s’ha parlat poc, tot i que constitueix un dels èxits més significatius de la neuropsicologia aplicada a la política. Westen va aconseguir que 15 votants del partit demòcrata i 15 votants dels republicans acceptessin veure un debat televisat entre Bush i Kerry mentre el seu cervell era escanejat per un IRM, un d’aquells estris que registren els moviments del cervell. El resultat fou que mentre els electors seguien el debat els centres del cervell frontal implicats en el raonament eren poc usats, i en cavi, els centres emocionals estaven fortament excitats. Conclusió: el discurs polític s’adreça més a les emocions que a la raó.

Enguany, aquest neuropsicòleg ha publicat un llibre que als Estats Units està fent un cert soroll. Com que l’home que mira està preparant aquests dies uns apunts de neuroètica, ha passat estones entretingudes llegint-lo. És un text una mica tècnic però apassionant. I com que a casa nostra, la cosa passional de la política està creixen d’una manera excessiva (i proporcional tant a la mala llet estatutària com a les dificultats que CiU té per tornar al poder d’una forma electoralment presentable), potser no estaria de més que algú traduís el text. Comença a ser urgent reivindicar les virtuts pacífiques del càlcul utilitari contra tanta campanya electoral permanent basada en les emocions més patètiques.        

http://en.wikipedia.org/wiki/Drew_Westen

http://www.thepoliticalbrain.com/videos.php