Cada vegada que sento a parlar
Cada vegada que sento a parlar del poder judicial tinc un problema: en una democràcia el poder judicial no existeix. Etimològicament “democràcia” vol dir poder (cratos) del poble (demos) -i aquest (cadascú val per un i només per un) és l’únic principi organitzatiu de la convivència que reconeixem els demòcrates. En democràcia cap poder no elegit no es pot admetre com a legítim ni de broma. De la justícia els demòcrates no en diem “poder” sinó “administració”. En una democràcia mana la gent corrent. Ni tan sols els polítics no són amos, sinó gestors. Com deia Lincoln: Déu estima la gent corrent; per això en va fer tanta -i si mai resignem aquest principi estem perduts perquè, en el vocabulari kantià, els “tutors” ens tornaran a l’estat infantil de la humanitat.
En democràcia el poder no s’atorga en unes oposicions a magistrat o a notari, ni per examens en què alguns talentosos (o similar) s’aprenen de memòria un temari, sinó que es tria a les urnes, prèvia campanya electoral oberta. L’expressió poder judicial ja va fer riure a Voltaire. I avui encara és més absurda. Per cert: en la legislació de la República Espanyola això de diferenciar entre “poder” (sobre els homes) i “administració” (sobre les coses) va ser un principi defensat admirablement.
Per cert: no barregeu Montesquieu en aquest tema. Tots els il.lustrats el detestaven perquè consideraven que amb el tema dels “tres poders” estava justificant el poder de la noblesa (únics membres de les cambres judicials al seu temps) i al seu enterrament només hi va anar Diderot.
Comment by ralco — February 1, 2007 @ 10:43 pm
“Déu estima la gent corrent; per això en va fer tanta.” Em sembla més haviat que fou la gent corrent qui creà a Déu… i mentre mani d’una manera o una altre la gent corrent… Déu existirà d’una manera o una altre.
És que potser som tontos perquè ens expliquis aquestes coses Ramon? Pel fet de que canviïs de paraula no vol dir que canviïs de concepte. Canviar gestió per poder és de firaires: Mireu nois com poso la piloteta aquí i… màgia… la piloteta m’ha sortit allà!)
Tot poder gestiona… d’una manera o una altra; tot poder organitza, dirigeix, ordena i legisla; poder és la capacitat de transformar segons un sentit. La qüestió està, en qualsevol cas, sobre qui recau la capacitat de gestionar: Qui ha de tenir el poder de gestionar? En el cas de la Democràcia es pretén donar el poder no al poble, sinó a certa majoria (el poble normalment, segueix la corrent social). En aquest cas ens podem preguntar: Té aquesta majoria realment poder per gestionar o simplement és “un quiero y no puedo”. A mi em sembla que no té un gran poder, per aquesta raó qui pretén imposar (pq és una imposició) un govern tal necessita implantar una ética (per exemple: tothom val per un i només un). De fet, l’ètica sorgeix davant de la impotència… és un símptome de decadència, de ruina i de corrupció (corrupció en el sentit llatí del terme: debilitat), ja que s’implanta per intentar paliar aquest estat. En fi, si hom s’hi fixa bé observerà que el fet de pretendre una gestió democràtica reflecteix un estat de poder dèbil; és a dir, reflecteix una poca capacitat d’ordenació i transformació. De totes maneres, a mi no m’importa l’estat ni els funcionaris que han de gestionar tal estat… i em pensava que a tu, ramon, tampoc t’importaven aquesta colla de gent que no té res però que ho vol tot… “compartit.”
Comment by RDC — February 1, 2007 @ 11:38 pm
Robert: en filosofia el nom fa la cosa
Comment by Junyoi — February 2, 2007 @ 9:14 am
Aquest apunt és molt fi, però em genera dos dubtes.
Defenses potser l’eleccio de jutges i magistrats com a alguns països anglosaxons? El mètode té també les seves imperfeccions.
Des de quan els filòsofs us heu cregut això de la democracia i que tots els vots valen iguals? El que haurieu de fer es reivindicar el vot censitari, però no econòmic, sinó intelectual. Els filòsofs no creieu que les èlits haurien “d’orientar” al pobles?
Comment by ef — February 2, 2007 @ 11:34 am
No defenso l’elecció de jutges ni la descarto. En tot cas elegir-los seria un procediment més seriós que l’usat actualment per cobrir vacants a Espanya, que és a dit i en una llista. Mai m’he cregut que tots els vots “valen” igual però si que “compten” igual -matís important. I en quan a les èlits no som (he, he!) un poder, sinó que fem un servei. Ser èlit és molt cansat com tu mateix saps prou bé, perquè obliga a arrossegar el carro sense rebre gaire res a canvi.
Comment by ralco — February 2, 2007 @ 1:34 pm
El problema és que, qui més qui menys, atorguem “poder” als jutges quan les seves opinions (sentències) coincideixen amb les nostres ( la qual cosa, és fàcil donat que qualsevol sentència acostuma a donar un guanyador i un perdedor). I l’altra problema és que, des de fa massa temps, els jutges i els fiscals tenen “nom i cognom” (no sé si vaig errada, però crec que els primers van ser en Villarejo i en Mena i el segon va ser en Garzón amb la seva volguda notorietat que el PSOE va aprofitar -i que, de ben segur, ara se n’arrepenteixen).
D’altra banda, el sistema d’escollir jutges és, també, molt imperfecte pel fet que qualsevol elecció directa implica una campanya i aquesta implica diners i aquests impliquen, ens agradi o no, possibilitats de “compra-venda”.
I per acabar, ser èlit no ha estat mai una càrrega per aquells qui realment tenen voluntat de servei, perquè precisament són els que no esperen res a canvi (i aquesta afirmació és tan utòpica com la contrària: de demagògia tots en tenim el pap ple).
Comment by Montserrat — February 2, 2007 @ 5:54 pm
Merci junyoi… però el nom tb fa la cosa en ciència… i en poesia… i en política… i en esports… per això serveix el llenguatge i el coneixement, no… per fer coses.
Comment by RDC — February 2, 2007 @ 6:48 pm