L’home que mira

Aquest any s’ha reeditat discretament des d’una editorial ‘alternativa’ un dels clàssics de les relacions públiques de tots els temps: Propaganda (1928), d’Edward Bernays. Bcn, ed. Melusina (10 €). Bernays fou una de les ments perverses més significatives del segle passat i està a totes les llistes del cent americans més importants del segle passat.

Nebot de Freud, i introductor de la teoria del desig inconscient en les relacions públiques, de fet fou el gran divulgador a Amèrica de l’obra del seu oncle… que a canvi va servir com a ‘autoritat’ per convèncer els nord-americans de la importància d’esmorzar ous ferrats amb cansalada. Entre altres meravelles va forjar la relació entre la indústria mèdica i els tabaquers, de manera que durant més de cinquanta anys els metges americans van fer córrer la idea que fumar era bo per a la salut, etc.

A més es va inventar una estratagema publicitària que tot i que avui ja està molt suada, encara funciona. Quan volia vendre algun producte s’inventava suposats experts, que amb tota la barra presentava com a ‘tercera part’ ‘persones imparcials’ etc., per convèncer de les virtuts del producte. Això si, previ pas per caixa.

Per cert, l’estratègia de vendre suposats independents encara intenten ‘colar-la’ d’en tant en tant a Catalunya, potser l’últim lloc del planeta on encara queda gent que es creu l’existència dels independents i la  de la Caputxeta Vermella.

Ningú no ha recordat, però, que amb 99 anys, Bernays, estigué a Barcelona per supervisar la seva darrera feina de manipulació social: millorar la malmesa imatge de la Monarquia espanyola. Seu fou el consell d’enviar a Barcelona la Infanta Cristina per disposar, cas que les coses anessin mal dades, d’una ‘infanta catalana’. I el d’insistir que es repetís a tot arreu que els reis són gent molt normal. Normals com els marcians, suposo. Trobareu una entrevista molt edulcorada amb ell a l’edició de La Vanguardia del 26 de novembre de 1990 (pàgina 4). Entendre Bernays és important, malgrat els anys, perquè sense una bona comprensió del món que ell en certa manera va inventar, no serà possible transformar-lo. N’haurem de seguir parlant.