El noi de la foto
Aquesta tarda, regirant l’hemeroteca digital de La Vanguardia he retrobat el noi de la foto del diari vell. Plovia, m’ha saludat des de la pantalla i ens hem pres una mica d’Oporto a la salut de totes les guerres que ens queden per fer. Que les farem. Amb orgull, malgrat tot, pels dos anys de govern d'’esquerres que ens acosten al somni. Amb orgull, malgrat tot, perquè estem portant la vida que volíem als divuit anys.
Això nostre, xaval, és d’obra d’art. Encantadíssim d’haver-te conegut.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=34220083
Doncs sí, és un bon motiu per compartir una copa d´Oporto.Suposo que el diàleg entre tots dos ha sigut fructífer. Segur que s´haurà sorprès de les coses que li has dit. En aquest diàleg hi ha una petita part de la història d´aquest país.
Salutacions i felicitats pel retrobament!
Comment by cristobal — November 3, 2008 @ 12:19 am
Caram, Ramon, quin canvi de ‘look’!
Comment by Xavier — November 3, 2008 @ 11:21 am
Esoerem que, efectivament, et quedin guerres per fer i no siguis d’aquells que considren que les guerres acabaren amb el franquisme. Quina melena, nen!
Comment by Albert Esteruelas — November 3, 2008 @ 9:31 pm
Propaganda política, agitació social, grups organitzats i subversius… ostia, Ramon, veig que no perdies el temps en temps difícils. Suposo que eren dies de praxis revolucionària… on la filosofia es reivindicava com a eina transformadora de la realitat i no simplement com a espectre que permetia interpretar-la.
Espero que puguis celebrar-ho durant molts anys, i que el teu jo revolucionari lluiti contra la llei conservadora que estableix que la dolça idea d’una revolució únicament té sentit dins del marc temporal de la utòpica joventut (i del marc del greix dels cabells llargs).
Comment by preferiria no fer-ho! — November 5, 2008 @ 11:41 am