L’home que mira

Una selecta (?) colla de provincians de l’imperi ens trobem a la sala B del Luz de Gas per esperar notícies. L’home que mira no ha negat mai estar fascinat per l’imperi i també vol saber notícies dels qui manen. No deu ser l’únic. Per entrar a la festa cal figurar en llista i ensenyar DNI però a dins hi ha barra lliure fins les dotze. Passen discretament alguns polítics a retre pleitesia. En nom dels ‘amics catalans’, Artur Mas fa el discurs entre submís i falsament divertit que els caps de les tribus de bàrbars vençuts devien fer al pas de les tropes del Cèsar. Obama manarà molt a Amèrica (a la tercera va la vençuda) i ell manarà molt a Catalunya. El xiulen en dos idiomes, que té mèrit.

Donen bona música i menjar discret i cap a la una de la matinada, amb els primers resultats, arriben aquelles cokiees que només saben fer a Amèrica. Tot i estar a províncies, l’ambient és perfecte, amb una big mama d’allò més tradicional que comença la nit invocant sobre la terra dels lliures i la pàtria dels valents la bandera sagrada. A Adamsville (Tennessee) no ho farien millor. A més com que un ha nascut en una terra d’esclaus i pàtria de covards (Catalonia, of course!), aquestes coses l’emocionen una mica. Saludo alguns professors americans, estranyats de veure’m a hores tan estranyes en lloc tan inopinat. Avui, però, no parlem de literatura. A l’home que mira li encanten els contes de Sultans bondadosos. I en tot cas, per decadent que sigui l’imperi americà sempre serà millor que l’ombra xinesa que s’acosta. Conegut el Sultà blanc, i coneguts els filòsofs amics del Soldà blanc, qualsevol cosa deu ser més passadora. Fins i tot a Adamsville.

A quarts de tres l’home que mira surt del Luz de Gas, una mica sorprès que les ‘jornades històriques’ siguin això. Una mica de música i algun crit. Decideix continuar la festa a qualsevol tuguri. Abans de gitar-se  té temps de sentir Obama preguntant-se retòricament si encara dubta algú que Amèrica és el lloc on tot és possible. L’home que mira, per descregut que sigui, no dubtaria sobre Amèrica ni sobre la ruleta de Mònaco. Per això mateix troba que són llocs fascinants.