Dark Ages: el pensament medieval i l’Islam
Un món tan aparentment assossegat i acadèmic com el dels estudis de la filosofia medieval, està molt remogut darrerament. La publicació el març d’enguany a França del llibre de Sylvain Gouguenheim ‘Aristòtil al Mont Saint-Michel’ (Seuil) ha provocat una autèntica batalla cultural. Vet aquí que Gouguenheim s’ha atrevit no tan sols a atacar en públic d’Alain de Libera, l’autèntica ‘vaca sagrada’ del medievalisme francès, sinó que escomet - i a sac! - contra la tesi oficial de la transmissió àrab de la cultura clàssica grega a Europa.
Que Aristòtil va ser conegut a Europa a través dels àrabs és quasi un axioma indiscut¡t (que no pas indiscutible) per ara. Precisament un savi català, Joan Vernet, han dedicat bona part dels seus estudis -d’altra banda esplèndids- a argumentar-ho en profunditat i el seu llibre ‘Lo que Europa debe al Islam de España’ (darrera edició, Acantilado, 1999), fa autoritat arreu del món. La teoria del deute d’Europa envers l’Islam -que implica la superioritat del món musulmà sobre la cristiandat medieval- té, a més, unes conseqüències polítiques òbvies quan es parla de multiculturalisme, racisme i xoc de civilitzacions.
Que sota les dinasties omèia i abbàsida Dar-al-Islam fos un lloc de tolerància i que, per postres ‘els moros’ ens redescobrissin Aristòtil, potser és més del que alguns partidaris dels arrels culturals cristianes d’Europa estan disposats a suportar. Alguna cosa falla en la cultura europea si als nostres origens hi ha una pila de musulmans ? Vet aquí, ni que sigui de manera retrospectiva, un debat que usa les dades historiogràfiques i erudites com si fossin llances o espases. Però les preguntes són importants.
¿Es va divulgar el saber grec a Europa de debò gràcies als àrabs; o com argumenta Gouguenheim, més de la meitat dels pobladors del món àrab al segles VII i VIII encara eren cristians per convertir o mig conversos? Constantinoble i els grecs estaven tan oblidats que la cultura grega havia d’arribar-nos a través de l’Islam? En una cultura com la islàmica, en que la paraula ‘savi’ s’atribueix en exclusiva als ulemes, quin sentit podia tenir la saviesa grega?
La tesi de Gouguenheim, per molt que hagi estat titllada de ‘neocon’ i d’artilleria acadèmica per al xoc de civilitzacions, em sembla interessant o, com a mínim, provocadora. Però em continuen faltant moltes dades. Per això mateix, perquè cal saber més sobre les relacions entre cristianisme i islam als temps medievals, hem organitzat per dimecres a les 19:30 (els dos quarts de vuit de tota la vida) un debat amb Alexander Fidora i Òscar de la Cruz, dos investigadors sobre aquesta temàtica, entre els més significatius d’ara mateix a Catalunya (UAB). Ens trobarem dimecres, dia dotze a l’Ateneu Barcelonès (no pas dimarts, com diu erròniament el web) per encetar un debat. Tant de bo sigui llarg. I per si no ho sabíeu, les conferències a l’Ateneu Barcelonès són gratuïtes.
Desenterrant cadàvers… s’ha de ser viciós de mena per ser erudit.
El primer que feren els castellans quan varen conquistar tota la península (1492) fou tancar els banys públics (principi de tota higiene corporal i, per tant, espiritual), expulsar els jueus (els autèntics divulgadors de la cultura greco-llatina per terres cristianes) i defensar a mort la inquisició. Ah, per cert, també varen fundar els jesuïtes. En fi, els cristians han estat uns autèntics bàrbars i destralers que, tanmateix, es posaven la màscara de civilitzats i superiors.
Comment by RDC — November 9, 2008 @ 2:18 am
Matisem-ho; els jesuïtes els va fundar un basc que es deia Ignasi de Loiola i es a il.luminar a Catalunya - a Manresa.
Comment by Anna — November 9, 2008 @ 10:34 pm
Vols matisar Anna? Bé, doncs, millor diem que no foren els castellans sinó els castellano-aragonesos (els subdits del regne que forjaren els reis catòlics i que llavors expandí Carles I). En qualsevol cas sembla ser que Ignacio, un basc, va lluitar amb les tropes catalano-aragoneses en la conquesta de Navarra.
Comment by RDC — November 10, 2008 @ 6:50 pm
Perdona volia dir castellano-aragoneses. Per cert, si el teu comentari de matisació era per mostrar un hipotètic sentiment nacionalista en una època tan poc nacionalista com ho fou el renaixement, em sembla fora de lloc. En aquella època només tenía valor el vots de noblesa i els vots religiosos. El nacionalisme és quelcom que s’han inventat 4 idealistes moderns per dominar les masses.
Comment by RDC — November 10, 2008 @ 6:53 pm
Bé, amics, em sembla que hem de ser molt curosos. Acabar o posar en dubte idees que s´han anant repetint em sembla molt higiènic, però també tenim una abundant bibliografia sobre la cultura de l´Islam i la tradició cultural grega.
Post nubila, clarior.
Mai m´han agradat les veritats absolutes. Sempre són sospitoses de millora.
Comment by cristobal — November 11, 2008 @ 11:54 pm