L’home que mira

11 Comments

1. “Barcelona, 10 de marzo de 2008

   Estimado Sr. Josep-Maria Terricabras, “catedràtic de filosofia”:

   Hace días que quería escribirle unas palabras con ocasión de su recién publicada traducción del Ecce homo de Nietzsche al catalán y de la presentación que de la misma hizo en la Facultad de Filosofía de la Universidad de Barcelona el día 20 del mes pasado.

   Obviamente constituye motivo de alegría saber que hay una nueva traducción de un clásico de la filosofía como es la famosa autobiografía de Nietzsche, su testamento filosófico, por decirlo de alguna forma, donde el propio Nietzsche se convierte en intérprete de sí mismo. Y más aún al catalán, pues, además de ser la primera traducción que del Ecce homo se realiza a esta lengua, no hemos de olvidar la amplia influencia del filósofo alemán en personajes tan representativos de nuestra cultura como son Joan Maragall o Josep Pla. Por todo ello, le doy las gracias por su iniciativa.

   Sin embargo, a pesar de la alegría inicial, es de lamentar - y mucho - la falta de cuidado con el que se ha hecho este trabajo. En castellano ya se contaba desde 1971 con una edición del Ecce homo que, aunque con errores y evidente falta de actualización en lo que a las notas se refiere, ha tenido un merecido éxito tanto en España como en el mundo hispanohablante en general. Era de esperar, por tanto, al menos el mismo esfuerzo y la misma pulcritud que la demostrada ya hace más de 35 años por Andrés Sánchez Pascual. Pero lamentablemente no ha sido así y el lector catalán ha recibido, en cambio, un producto defectuoso y que hasta se podría calificar de fraudulento. Paso a argumentar lo dicho con un breve análisis.

   Empecemos por aquello de lo que carece, algo que ya se ve debajo de la foto que ilustra la portada - en la que, dicho sea de paso, aparece un Nietzsche enfermo y no el Nietzsche jovial que escribió el Ecce homo -. Como ahí bien se indica, se trata de una “Traducció i pròleg” y no de una edición propiamente dicha. Es decir, ni el objeto (el Ecce homo de Nietzsche) ni el sujeto a quien va dirigido este trabajo (el lector catalán) parecen merecer un mínimo esfuerzo por parte de alguien que se presenta como “catedràtic de filosofia”. Así pues, que nadie espere encontrar aquí una mínima bibliografía en la que al menos aparezcan las obras que de Nietzsche hay traducidas al catalán, ni una pequeña cronología, ni un índice de nombres y conceptos (apartados que sí aparecen en otras ediciones catalanas de Nietzsche como, por ejemplo, La genealogia de la moral, La gaia ciència, Més enllà del bé i del mal o L’Anticrist y que constituyen ya una tradición en el Nietzsche “en català”).

   Pero vayamos a lo que sí hay: Tenemos un “pròleg” (pp. 7-22) en el que no vemos ni una sola nota, ni una sola referencia bibliográfica a los estudios que se han realizado sobre Nietzsche en general o sobre el Ecce homo en particular. Aquí se puede leer una especie de ensayo literario, por llamarlo de alguna forma, plagado, eso sí, de errores de base como el decir que Nietzsche «es va traslladar a Leipzig, seguint el seu admirat mestre Friedrich Ritschl» (p. 9), que su contratación por la Universidad de Basilea fue «un fet absolutament excepcional» (p. 9) o que, L’Anticrist es la «primera part de la seva planejada Revaloració de tots el valors» (p. 13).

   Si vamos a la “traducció” catalana del Ecce homo, nos encontramos cosas curiosas como, por ejemplo, la traducción de «öffentliche Meinung» por «opinió oberta» (p. 90) o «Bierbank Evangelium» por «evangeliet» (p. 91), perdiéndose de esta forma toda la ironía que aquí Nietzsche aplica sobre la obra de Strauss y que el filósofo alemán había explicitado meses atrás en Crepúsculo de los ídolos. Y ya no hablemos de los juegos de palabras desglosados en el texto sin explicación alguna al lector como si éste tuviese que saber, por ejemplo, que «Strauss» en alemán quiere decir «estruç» (p. 92) o que «Schleiermacher» significa «fabricant de vels» (p. 134).

   La traducción, como se puede leer en la p. 21 de la “Introducció”, aparece acompañada de unas notas que se limitan a “localitzar textos citats a l’obra o bé per traduir algunes expressions, bàsicament llatines”. Pero a pesar de la pobreza y limitación de este aparato de notas (por favor, Señor “catedràtic de filosofia”, no me vuelva a confundir usted una edición con comentarios con una edición crítica tal y como hizo en la presentación), no dejamos por ello de encontramos con cosas “curiosas”. Por ejemplo, la traducción de «amor fati» por «amor del destí» (nota 12, p. 72 y nota 36, p. 137) con lo que no sólo se demuestra desconocer la diferencia entre el genitivo subjetivo y el objetivo en latín, sino también, y esto es lo más grave, se pone de manifiesto una total ignorancia en lo que se refiere al sentido de esta importantísima fórmula nietzscheana en el contexto de su filosofía (para este concepto le remito, Señor “catedràtic de filosofia”, a la definición que de él se ofrece en el Diccionario de Filosofía de José Ferrater Mora).

   Pero lo peor no está en todas esas carencias de base de la edición – que no es edición, como ya se indica – ni en los errores en la “Introducción”, ni en los errores de traducción, ni en la pobre anotación, no exenta de errores también, sino en una cuestión de base como es la elección de la edición crítica alemana que se ha utilizado para la traducción. Ya sé que en la p. 21 de la “Introducció” y en la nota 6 (p. 37), usted dice que toma como base la edición Colli-Montinari. Pero si esto es así, ¿por qué vino a la presentación con la edición de Karl Schlechta? Ya sé también que en el breve diálogo que mantuvimos entonces usted afirmó una y otra vez que había utilizado la edición Colli-Montinari, que era la que yo tenía en las manos y que es la edición de referencia para todo estudio serio sobre Nietzsche. Sin embargo, tengo un pequeño problema y es que he encontrado tres pasajes de su traducción en los que puede observarse perfectamente que usted miente, que no es cierto que haya usado como base la edición Colli-Montinari y que, por lo tanto, lo que presenta al lector catalán es un texto censurado, falsificado y que se aleja de la intención de Nietzsche. Y aquí le adjunto un ejemplo para cuya comprensión no hace falta tener grandes conocimientos de la lengua de Goethe.

   Evidentemente que me dejo cosas como, por ejemplo, las barbaridades que usted dice en la nota 6 (p. 37) sobre la historia del texto definitivo del apartado tercero de “Per què sóc tan savi”, una explicación que fue “corregida y aumentada” en la presentación y que tanto le agradezco, pues nunca había visto una muestra de ignorancia tan complaciente de sí misma. Es decir, según usted:

   1- La versión que hasta 1969 circuló de ese apartado del Ecce homo era una falsificación de Elisabeth y Peter Gast y no una versión previa redactada por Nietzsche y posteriormente descartada.

   2- El texto de la versión definitiva de ese apartado se conserva en letra de Nietzsche y no en copia de Peter Gast.

   Pues sí, Señor “catedràtic de filosofia”, lo que usted diga.

   Pero basta ya. No quiero extenderme más, pues lo aquí expuesto ya es suficiente motivo de lamento y hasta de pena por un trabajo tan deficiente y tan científicamente nulo como el suyo, que no aporta nada y que constituye un insulto no sólo a los estudios nietzscheanos y a la filosofía en general, sino también a la cultura catalana, la cual, según parece, ni siquiera puede competir en este aspecto con lo que se hizo en España hace ya más de 35 años. Sin embargo, y no siento en absoluto discrepar con usted, creo que el lector catalán se merece, por cultura y por tradición, algo más que una chapuza como la que usted presenta con tanto orgullo.

   Reciba un muy cordial saludo a la vez que mi más sincera repulsa por su lamentable trabajo”.

   Antonio Morillas
   SEDEN (Sociedad Española de Estudios sobre Friedrich Nietzsche)

   Comment by ferrancab — November 13, 2008 @ 12:41 am

2. Poca feina és estar discutint aquestes nimietats, no?! D’acord que en Terricabres no s’entera de la pel·lícula ni la mitat i que el seu interès filosòfic, en gran part, rau simplement en ser mediàtic (és un pallasso de la cultura i si va traduir Nietzsche és pq ven; a més, Ecce homo és l’obra més divulgativa i light de Nietzsche). Tanmateix aquest en Morillas mostra ser una mica palangana.
   En qualsevol cas, com es diu vulgarment, . Una bona traducció una mala traducció… com diu el propi Nietzsche en humà massa huma “lo millor i lo pitjor d’una obra no rau en la seva traducció” (o quelcom per l’estil… ara ho dic de memòria; busqueu-ho).

   En qualsevol cas és lamentable que el pensament i la filosofía acabi essent pura discussió semàntica. Aquests de SEDEN, per exemple, el primer que haurien de fer és cremar les seves publicacions sobre Nietzsche de tant mediocres que són. Apilonen conceptes uns sobre els altres i s’aplaudeixen entre ells ¡Necessiten escriure 300 pàgines per copsar superficialment el que Nietzsche comentà en un parell de pàgines! SEDEN una farsa. Llegiu le que publiquen per vosaltres mateixos i valoreu-ho (ho podeu trobar per internet).

   Sobre Sànchez-Pascual. Les seves traduccions van bé, però tampoc son res de l’altre món.

   Comment by RDC — November 13, 2008 @ 2:07 am

3. Sí que hi ha controls per a les traduccions. Hi ha, en principi, una primera lectura avaluativa i després tres correccions, a més de la supervisió del coordinador editorial. El que passa és que, per estalviar, de vegades es prescindeix d’algun d’aquests passos…

   I les traduccions de filosofia es paguen exactament igual que les traduccions dels llibres de contes i dels reculls d’articles d’opinió. Ni més ni menys. És a dir una misèria.

   Comment by Raül — November 13, 2008 @ 8:39 am

4. Veig que l’editor de text m’ha fet una cosa estranya al publicar el meu comentari: se m’ha menjat una frase. La frase era: En qualsevol cas, com es diu vulgarment, ‘’a buen entendedor pocas palabras bastan'’.
   Per cert, si en Terricabres ha traduit l’Ecce Homo tal i com ho ha fet és pq intueix que resultarà més amè de llegir a molta gent. En Terricabres és un divulgador, és a dir, un mediàtic… amb tot lo bo i dolent que això comporta.

   Comment by RDC — November 13, 2008 @ 10:55 am

5. El que afirma Morillas i els exemples exposats són clarament un despropòsit que només demostren una animadversió irritada. Molt significatiu l’ús i abús del terme “catedràtic” amb un sentit despectiu quan simplement es tracta d’una distinció formativa i acadèmica. RDC amb menys animadversió personal desautoritza tot intent divulgatiu o mediàtic de la cultura filosòfica. No negaré pas que en el circ mediàtic intentar fer filosofia sovint s’esdevé poc més que una pallassada més (ara que tot es vol solucionar amb receptes d’autoajuda psicològica), però Terricabras justament evita tota excentricitat i intenta posar els focus en els problemes reals, allà on els directors del circ pretenen deixar sense llum. Terricabras, doncs, us dóna tres-centes voltes i ni ho sospiteu. Justament ell mateix s’anomena irònicament “filòsof de la superficialitat”. Com l’escriptor J. Pla, creu que allò més profund està en la pell. Terricabras crec que pretén fer aflorar (i divulgar, com a bon sofista) les superfícies de les preteses profunditats. Si, filòsofs pedants, les profunditats acaben tenint també nítides superfícies-superficials, però vosaltres preferiu embolcallar-vos en capes elitistes i crostes de misteri esotèric.

   Comment by Marcel. La profunditat de la superfície i la superfície de la profunditat. — November 13, 2008 @ 3:45 pm

6. El tal Morillas és un neonazi que se les va tenir amb gent de la Universitat de Girona perquè va estafar-los amb motiu d’una revista. Per mi com si caga.

   Comment by Marta P. — November 13, 2008 @ 7:01 pm

7. S’ha de veure el que pot el ressentiment de gent com el Morillas i la misèria moral de gent com Ferrancab que va fotent merda en blocs aliens. Visca la meva nòvia.

   Comment by Jordi Pou — November 13, 2008 @ 7:03 pm

8. Aquest Fritz -com l’anomena Ballarín-, com es demostra en aquest debat, el que no desperta precisament són sentiments d’amor i fraternitat El tal Morillas neonazi, “merdas, palanganes, animadversió ” buff.Si en Pla deia que era un cafre seria per alguna cosa.

   Comment by Esteve Maspons — November 13, 2008 @ 9:07 pm

9. Bravo Marcel…. d’on has tret que jo desautoritzi en Terricabras? Només he dit que la única intenció de’n Terricabres és ser mediàtic, és a dir, donar a la gent el que vol. I això implica moltes coses… per començar s’ha de fer una mica de filosofia industrial rebaixant-ho tot plegat amb una mica d’aigua perquè passi bé. En quant a lo del pallasso… no t’ho agafis a despit al cap i a la fi em sembla recordar haver sentit dir-li de pròpia veu que ell mateix es considera una espècie de pallasso. En qualsevol cas jo no tinc res contra els pallassos. Prefereixo escoltar un pallasso que d’altra tipus de gent.
   I en quant a lo de ser superficial… És que potser no som tots superficials? És que es pot arribar mai al nucli de les qüestions? El temes més trivials han emplenant milers de pàgines! Però descobrir això no et justifica a què acabis essent simple i mediocre: tractant anècdotes i tonteries (com li va passar a Plà). Plà es va quedar en lo folklòric i això no és ser només superficial, sinó petit de mires.
   En qualsevol cas no participo del que dius “Terricabras justament evita tota excentricitat i intenta posar els focus en els problemes reals, allà on els directors del circ pretenen deixar sense llum”. Al meu parer, i no ho dic per la seva traducció sinó per les seves exposicions sobre Nietzsche, Terricabras no li sap acabar de treure profit, és a dir, li va un xic gran. Però no passa res, tothom és com és i arriba allà on arriba. I al cap i a la fi només es tracta de la meva valoració al respecte.
   En fi, per acabar, la traducció de Terricabras no em va semblar malament, a més, es nota que ell s’ho va passar pipa fent-la. I això tb s’agraeix quan es llegeix. I ja vaig comentar que la crítica d’en Morillo, si bé no es pot negar, em sembla força rastrera… poca feina i poques coses a pensar.
   Ànims Marcel.

   Comment by RDC — November 13, 2008 @ 10:56 pm

10. Ho havia tret d’allà on deies que a Terricabras només l’interessa ser mediàtic i que el seu interès només rau en això (pura frivolitat, deduïa). Sobre fer el pallasso ja te n’acceptava un sentit, una mica diferent del que apuntaves. Pel que fa a la teves opinions sobre Terricabras i la teva manera d’entendre la filosofia, no tinc res a afegir (són ben teves les opinions, com reclames), però hauràs d’acceptar que els altres també en tenim, de pròpies, sobre les altres persones, i en aquest punt la que jo m’he fet de tu (ja fa temps) és d’una persona sincera -no s’estila gaire signant- però molt superba. Especialment quan entres en qüestions de limitacions intel·lectuals. Aquí sincerament perds qualsevol sentit del ridícul. A més, generalment qui fa afirmacions d’aquesta mena només vol dir que ell “la té més gran”.
    Tinc la impressió que apliques un clixé a la filosofia i a Terricabras que justament és una de les que Terricabras combat expressament. La il·lustres en la teva darrera rèplica, quan parles de la inaccessibilitat del “nucli de les qüestions” (només diferencies la intencionalitat o no -els frívols com Pla, segons tu- de voler arribar als nuclis que pressuposes inaccessibles). Ja et vaig llegir temps enrere (aquí mateix?) una desqualificació idèntica o encara més menyspreadora sobre Wittgenstein. Òbviament si busques nuclis d’entitats que potser ni existeixen, o no en tenen, o el tenen fora del suposats nuclis tradicionalistes no els trobaràs mai (això no treu que s’hagin trobat coses tant o més interessants que les buscades). Un exemple que explico als meus fills: les maduixes, tenen la llavor no pas en el nucli geomètric del fruit sinó en la superfície del fruit i no en tenen pas només una sinó que en tenen moltes. Si som uns cucs que només mengem polpa no ens afecta la qüestió, però si fóssim uns cucs que només mengéssim grana ens moriríem per obstinació si el món de cop esdevingués un camp de maduixes i mantenim la creença que el nucli que ens interessa està a dins. Les realitats més nuclears, doncs, les podem tapar amb els nostres prejudicis malgrat tenir-les davant del nas. Però també podem veure-les i mostrar-les tot portant un nas de pallasso (no en va l’humor sovint dissolt molt d’encarcarament grandiloqüent).

    Comment by Marcel. Una maduixa com a nas de pallasso. — November 14, 2008 @ 3:37 am

11. No he parlat d’intencionalitats quan he comentat la ’superficialitat de Plà’. Crec que no has entès el que he escrit. En d’altres paraules, ni he dit que Plà sigui frívol, en tot cas he dit que era petit de mires per reduir-se en un món anecdòtic i folklòric, ni he dit que aquesta disponibilitat perspectivística de Plà (o per defecte en Terricabras) sigui quelcom intencionat. Pressuposar, aquí, una intencionalitat és suposar una lliure voluntat. I si realment fa temps que segueixes el tarannà del que penso (si més no el que mostro en les meves intervencions) crec que t’hauria de ser, al menys a hores d’ara, evident que jo no parlo en aquests termes ni en aquest sentit. La intencionalitat, la lliure voluntat intel·lectual si vols, és un concepte, per mi, supersticiós e indemostrable. En resum, ni Plà ni en Terricabras s’agafen les coses de forma lliure, sinó que aquesta disponibilitat seva és només un símptoma. Però bé,a quest tema és llarg i si coneixes Nietzsche ja l’has de dominar.
    En quant a la meva supèrbia… fixa’t-hi, com la teva valoració sobre mi és estrictament egoista (em valores des de la teva òptica i la teva sensibilitat). Ep! no et culpo, i és veritat que si jo et jutgés actuaria perfectament com tu: valorar-te desde la meva òptica i sensibilitat; i raons per justificar els meus judicis sobre tu en podria trobar un munt. Però aquests judicis morals són purament irracionals i no ve a compte, aquí, desplagar-los. Al menys, ara mateix no em ve bé fer-ho pq tampoc porta enlloc. Per tant, crec que segons el teu paladar jo et sàpiga supèrb és més cosa teva que meva.
    En quant a Wittgenstein continuo pensant força el mateix: està sobrevalorat. Tot i així admeto que pels qui temen el dogmatisme pot ser una bona medicina. I m’ha costat entendre això! Però jo del dogmatisme me’n ric i passo d’aquestes medicines intel·lectuals.
    De totes maneres, Marcel, admeto que, en general, m’agraden els teus comentaris. Però no entenc perquè has de sortir en defensa de’n Terricabras com si fossis el seu escuder, especialment quan te la jugues emprant arguments summament discutibles, com ha sigut evident en aquest post (per exemple, que per tú “en Terricabras, doncs, us dóna tres-centes voltes i ni ho sospiteu”). Conec algú que també podria tatxar aquesta expressió teva com arrogant i superba, encara que la presentis en 3º persona; inclús algú la podria considerar fanàtica! Però en fi, ja he comentat que aquestes valoracions són irracionals i ens podríem dilatar inacabablament fins que no aparegués un Sòcrates que ens fes emprenyar.
    Salutacions.

    Comment by RDC — November 14, 2008 @ 3:17 pm

RSS feed for comments on this post.

Sorry, the comment form is closed at this time.