Sempre és a Troia
Sospito de fa temps que les cendres de Troia encara fumegen. Alguna cosa d’allò més primitiu i més irrefrenable en els humans resulta impossible d’apagar-ho i estem condemats a arrossegar-ho per sempre. La Ilíada, sobretot, va ser el primer mapa de les passions humanes. Després Occident ha fet algunes precisions (sempre m’ha impressionat el canvi de significat del mot ‘philós’ que en Homer no significa encara ‘amic’), però Hèctor i Aquil.les, Paris i Helena (i fins i tot el funeral de Protesilau, tan modern quan paga el preu dels precursors) estan vius en algun racó de la psique fins i tot per als qui no els han llegit. És clar que hem conegut més tard l’amor cortès dels provençals i la ‘jouissance’ de les Llums, però sempre, al fons del nostre model de civilització avui en crisi, queda alguna cosa de grec arcaic i de pa tendre.
Dimarts a l’Ateneu Barcelonès es presenta un nou llibre del professor Jaume Pòrtulas, Introducció a la Ilíada (Fundació Bernat Metge) i tindrem ocasió de discutir-ho amb ell.