Per educar un infant no fa falta una tribu
Entre les diverses estupideses i tòpics per a consum de gent que necessita tòpics, n’hi ha un de debò irritant i que, per pura higiene mental, no s’hauria de repetir gaire, al menys entre gent que es dutxa. És una frase que va posar en circulació José-Antonio Marina i que diu: Per educar un infant fa falta tota una tribu.
Si trobeu algú que us repeteix aquesta mamaratxada, pregunteu-li a qui cony li convé educar infants per a una tribu, quan la gent normal el que vol és educar els seus fills per a la societat de la informació. La gent normaleta ja fa anys que hem superat l’estadi de la tribu. Som ciutadans, vaja. I no estem disposats a que ens eduqui la tribu, ni a què ens eduquin en els tòpics de la tribu per acabar posant el cul a venerar qualsevol ídol quan ho mani el cacic. Aquesta la primera.
I la segona és que en les tribus l’última paraula és la tradició, el costum, el sempre-ha-estat-així-i-sempre-ho-serà. En l’educació (quan aquest concepte es torna significatiu) el decisiu és, precisament, el contrari: saber crear individualitats fortes, no pas futboladdictes drogats. Perquè només la gent original i innovadora podrà tirar del carro en la societat que ja tenim a sobre. En canvi, si pregunteu a la tribu què vol, només us respondrà amb tòpics, amb aquella mena de bestieses que passen per certes tan sols perquè les repeteix ‘l’infinit nombre dels estults’ –per dir-ho en expressió bíblica. Tingeu-ho clar: la tribu són una colla d’ignorants patètics i la saviesa dels ancians, per venerable que es pretengui, no serveix de res en l’època internàutica que ens ha tocat viure. Fins i tot podria donar-se el cas que sigui tòxica (com ha estat el cas de la ideologia neoconservadora). El que ha de fer els ancians de la tribu, és jubilar-se, que caram!
Aquí i a l’Àfrica, la tribu és una autèntica desgràcia, un pur retard civilitzatori, format per homenets grisos amb idees tan grises com les seves tristes vides. Si voleu educar uns nois i noies amb futur, envieu la tribu a bavejar amb en Guardiola i deixeu les criatures tranquil.les, sense tanta pedagogia. Poseu tota una tribu a educar la mainada i veureu que quan siguin grans fugiran d’aquest país en patera per treballar nord enllà en feines de misèria. Que és exactament el que fan ara ja, els nostres universitaris joves més ben preparats. Farts de tribu, òbviament.
Segona part: … i consti que ni jo ni els defensors de la tesi de la tribu no ens mamem el dit (ells, encara menys!). El que us acabo d’explicar amb la dosi just d’emprenyament té antecedents, ‘chez’ Serge Moscovici, autor d’un llibre que es diu: “Le temps des tribus” (1988, 1991), i molt popular a Brasil i a Rumania. De fet Moscovici és ‘honoris causa’ per Bucarest. Tota una carrera!
Pura “sociologie de salon”, Moscovici va provocar un escàdol mundial quan va dirigir la tesi de l’astròloga Élizabeth Teissier defensant la cientificitat de l’astrologia. Quatre Nobel francesos (Claude Cohen-Tannoudji, Jean-Marie Lehn, Jean Dausset i Pierre-Gilles de Gennes) van arribar a demanar la revocació d’aquest doctorat al Jack Lang. Els detalls ja us els buscareu a Internet.
Que li venguin ‘tribus’ a qui vulgui. I que les venguin cerificades per Esade amb el lebel de ’socialment responsables’, si volen. Però amb mi que no hi comptin.
Comment by ralco — December 5, 2008 @ 11:18 am
Hi ha una cosa interessant amb això de les tribus o com s’anomena normalment, els pobles. Normalment els pobles semblen ser una estructura biològica la culminació de la qual arriba amb la gestació d’uns pocs individus excepcionals i significatius, és a dir, individus que tot i ser hereus de la tribu, marxen de l’àmbit de la tribu. Sovint, cal dir, aquests individus han estat considerats i valorats pel consens del poble com els corruptes, el malvaratadors, inclús com a delinqüents, en la mesura que actuaven, pensaven i vivien per sobre del que considerava lícit i establert la tribu. Moltes vegades aquests individus veien tota la seva tradició com un simple instrument per dur a terme el que els interessava a ells!
Passo de defensar la tesis d’en Moscovici (ni el conec, i el que comento no hi té res a veure), però la tirania que exergeix sempre la tribu sobre l’individu sol ser, paradoxalment, la força sobre la qual es nodreixen els individus més excepcionals (És com allò que explica el Tao). Això succeeix no només en política sinó especialment en la cultura; l’art per exemple. Leonardo da Vinci es caracteritzà no només per la gran capacitat que tenia per absorvir tots els coneixements artístics establerts pels artistes de l’època i per tant, pels cannons de bellesa tradicional, sinó que anà més enllà formulant nous coneixements i nous cannons.
En aquest sentit, doncs, de la mateixa manera que no podem conèixer sense prejudicis de cap mena (tot coneixement humà requereix de prejudicisi), l’educació d’una persona requereix recolzar-se, sempre, sobre certa tradició, sobre certs costums, sobre certa moralitat. Certament, però, no és el mateix tenir per tradició el cristianisme més purità que tenir-hi el pensament liberal, per exemple (notís que no en faig cap valoració moral).
En fi, de fet, el que em sembla que comentes, Ramon, és la possibilitat de que l’individu sigui una espècie de causa sui: que el seu coneixement del món li arribi perquè sí, casi com tocat amb una vareta màgica, de forma absolutament autònoma… com si el coneixement fos fruit de la raó pura! a més, presuposses que el coneixement comporti l’èxit individual… I potser és tot el revés! Potser anomenem coneixement precisament allò que ens proposciona cert èxit (Precisament aquesta es la definició que en donà Einstein)!
Crec que la única cosa que demostres amb el text és que no t’agrada la tribu. A mi tampoc m’agrada la llet pq em cosa molt digerir-la… però això no treu que em pugui proporcionar grans beneficisis.
Comment by RDC — December 5, 2008 @ 3:06 pm
A ESADE estan encantats amb la tribu, els del Tripartit II també (menys iniciativa i mitja ERC que trepitgen figues) i jo crec que els nens que tu descrius són els que s’han tancat als Rectorat a pensar per ells solets.
o algú des de fora ajuda a canviar l’educació o els funcionaris seguiran fent de les seves. Com bé saps.
Comment by Dav — December 5, 2008 @ 7:04 pm
A Dav: Els nens que es tanquen als rectorats pensen per ells mateixos?! A mi em sembla una tribu, o una colla de nanos ideològicament afí, que està en contra del que proposa una altra tribu. Sí, potser ‘pensen’ per ells solets, però com a tribu. I si és que realment pensen! Ja que, si no t’agrada quelcom i protestes en contra, contesteu-me: què té a veure això amb la intel·ligència i el pensament?! Ja he comentat, per exemple, que a mi no m’agrada la llet, i sempre que me’n han fet beure hi he protestat de valent i m’hi he ressistit amb intransigència… significa això que sigui intel·ligent o que pensi per mi mateix?
En qualsevol cas, nomes demostren que són una colla d’intolerants.
Comment by RDC — December 6, 2008 @ 12:29 pm
Bé, responent al missatge d´en Dav, jo sóc (administrativament parlant) un funcionari, però abans de tot em considero un docent de secundària. Crític, molt crític amb aspectes de l´educació actual, però sóc un docent que m´agrada la feina que fa. No sé si en Dav es referia al funcionariat universitari…. Si fos aquest el cas, sempre he dit que el meu pas de la universitat va ser decebedor perquè o feies cas de l´ancià de la tribu o ho tenies ben magre. On més coses he après ha sigut a la UOC i també gràcies al meu esforç autodidacta.
Il·lusió, generar dubtes, reptes….això és el que m´he trobat que valoren més els alumnes que he tingut.
Salut!
Comment by cristobal — December 8, 2008 @ 9:27 pm