L’home que mira

Amb feina fins més amunt de les orelles (i poques ganes de fer-la), no tindré temps fins al març per recuperar el pols d’aquest bloc. Però no vull deixar passar la setmana sense felicitar l’amic, ateneista i secretari de la Junta de l’Ateneu, Andrew Davis, bostonià i autèntic cavaller de Nova Anglaterra –en el sentit més clàssic del mot– que d’ara endavant tindrà cura dels interessos catalans a l’ambaixada de Nova York.

Doctor en Filosofia, sociòleg i especialista en història de Catalunya, a més de dirigent durant anys dels Demòcrates americans casa nostra, l’Andrew coneix el nostre país millor que molts catalans de naixença i segur que farà una magnífica tasca defensant els interessos ‘morals i materials’ dels catalans a la capital econòmica del món.

En l’alegria pel nomenament d’un dels nostres, s’hi barreja però la llàstima humana que produeixen algunes reaccions que toca llegir als diaris. La crosta convergent i els ressentits de la casa comuna (pura enveja i misèria mental!)  no han trobat altre motiu de queixa que… el preu del lloguer dels despatxos!  Com si algú preguntés pel preu que ens costa la Casa del Rei, o pel que ens costa, encara avui, la venda de l’Estatut que va fer Artur Mas ara fa tres anys! Els despatxos hauran d’estar a l’altura de la nostra ambició, Andrew! Així que gasta’t tota la pasta que calgui i més perquè representes la Catalunya que triomfa, la que suma i creix.