Avançant en un karoshi implacable
De vegades em pregunto si sóc l’únic paio d’aquest país que no està en crisi i que cada dia té més feina. M’agradaria disposar de temps per a escriure el bloc i fins i tot per passejar una mica, però què va! Potser aquest diumenge em podré escapar una estona però ja fa deu setmanes (comptades) que no tinc ni un cap de setmana per a mi i em surten jornades d’entre catorze i setze hores. De fet, dissabte al matí a partir de les deu i fins les tres de la tarda estic a Lleida, (surto de Barna a les set en tren) per un congrés de filosofia i fins a la nit (gràcies a les absurdes combinacions de la Renfe) no podré arribar a Amposta. En japonès això meu es diu Karoshi, em temo.
Per sort al món no passa gran cosa. La Casa Gran del catalanisme va anar d’excursió a Brussel·les per desgastar el Tripartit (i absurdament ERC els acompanya; cada dia ho entenc menys!), a l’octubre el Papa de Roma farà sant el Pare Coll (aquesta si que serà una bona excursió!) i a l’Ateneu Barcelonès s’apleguen cent vint-i-cinc persones per escoltar una conferència sobre mística sufí i més de vuitanta per a la presentació del llibre de Margarita Boladeras sobre l’eutanàsia. Mentre el personal tingui pasta per noliejar un avionet i temps per escoltar sufís, mentre el papa de Roma se’n recordi d’un dominic de Gombrèn i mentre el Barça guanyi, en aquest país no hi ha problemes. Com a molt els paios com jo continuarem pencant els caps de setmana. Coses pitjors s’han vist.
Karoshi: http://es.wikipedia.org/wiki/Kar%C5%8Dshi
Comment by ralco — March 13, 2009 @ 8:20 pm
No tothom que hi va anar a Brusel·les per intentar fer pressió perquè l’autodeterminació es presenti clarament i sense ambiguïtat a tots els partits, confiava o confia en cap partit concret.
Digue’m càndid si vols, però crec que quasi ningú va malgastar temps i energia i també diners per anar a passejar.
Crec que el que més es nota en aquest post teu són els teus propis prejudicis, o no. Anar a Brusel·les també es una forma de ‘pencar’, com pots ni tant sols suggerir que no penquem els que hi vam anar?
Mal estil sota el meu criteri, sort que no és el més corrent en el teu bloc.
Comment by ospirineu — March 13, 2009 @ 8:57 pm
Fa temps que ho dic, abans la divisió -molt general- era entre pobres i rics, i ara, cada dia més, entre aturats i ocupats -un ocupat d’avui té més coses que un ric d’abans-.
És curiós, recordo que abans se’n venia a dir surmenage, després estrés i ara karoshi. Com diu no sé quina caixa: respira.
Comment by El Criteri — March 13, 2009 @ 9:23 pm
Ves al tanto que si això s’allarga a la millor no podràs parar. Per cert, Karoshi? més aviat Hikikomori!
Comment by Albert Esteruelas — March 16, 2009 @ 8:07 pm
En temps de “crisi” és encoratjador pensar que un mestre de filosofia tingui tanta feina. Esperem que agiti bé les ments dels seus oients! Bé, em deixa-ho de preàmbuls introductoris i vaig al grà: Llegint pels seus articles del seu bloc, en una de les poques referències a la “crisi”, manifestava la poca confiança que sempre li havien donat els “antiglobi”. Deixant de banda el debat sobre qui són realment els “altermundistes”, em pregunto si ’ultimàtum llança’t per Enric Duran pot destapar la caixa dels trons i despertar una mica el personal hipnotitzat en pagar hipoteques? Per cert, vigila en no frenar gaire i anar a quaranta.
Comment by atramuntanat — March 18, 2009 @ 12:36 am