February 2, 2007
Els professorets, per exemple, encara no ens hem incorporat al mitjà –i jo mateix he suportat amb ironia alguna fiblada seriosa per intentar fer filosofia a la xarxa. A Internet tot el que no creix mor inexorablement. En aquest sentit els dos propers anys seran decisius.
Posats a profetitzar, veig a venir una decadència important del bloc polític (ensopit i previsible), una reconversió general dels blocs a la imatge i el só (que no m’interessa gens, tot cal dir-ho, perquè això ja està inventat i seria una ràdio o una tele de pobres); però potser l’esperança està en algú que ara té tretze o catorze anys idees refrescants i cap prejudici: esteu aquí, nanos?
3 Comments
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Sorry, the comment form is closed at this time.
Ramon: llegirem el teu llibre però crec que ets massa dur amb el fenòmen blocaire. Que hi hagi molt freak no significa que el mitjà hagi fracassat. Més aviat al contrari ha obert moltes portes a gent anteriorment exclosa.
Comment by Albertine disparue — February 3, 2007 @ 12:04 pm
La crisi dels blocs passa per la definició dels objectius. Molts cops, l’autor escriu només per donar-se publicitat a si mateix i tenir un lloc on publicar els seus textos més o menys literaris.
Per això cal una renovació constant. Jo considero que a un blog ha d’haver-hi tres o quatre temes de fons, que orientin el lector, a més de tot allò d’actualitat del que l’autor vulgui parlar. D’aquesta manera, no es parla només d’un tema, sinó que des d’una óptica definida s’arriben a conclusions de caire universal. De l’anècdota a la ensenyança.
La renovació constant dels blogs és necessària. Els blocs en gallec, per exemple, estan lligats única i exclusivament a un cercador que es diu blogalego, tot i que acaba de sortir-ne la versió “nacionalista” que es diu BLOGALIZA, d’un èxit molt limitat. Per això, més que canviar-se de domini, com ben has fet tu, Ramon, jo he optat per un rentat de cara constant.
La gent que abans estava exclosa de la expressió pública d’allò que té que explicar ara té un mitjà on dir el que li sembli. Això és perillós si, però també reconfortant. Per això crec que els blogs purament informatius no serveixen per res, més que per intentar copiar un diari convencional.
Per acabar, en referència a lo últim que dius sobre els nois/noies (no se m’enfadin les noies) joves, crec que totes les portes obertes que tenen els farà limitar la seva capacitat de trencar barreres. Però, també, tenim moltes eines per fer sentir la nostra veu.
I, una altra forma de revolucionar el fenòmen blocaire es diu YOUTUBE, des que poden haver-hi “Video responses”. A
Això no ha fet més que començar.
Salut!
Comment by Silvio Falcón — February 3, 2007 @ 3:31 pm
Hola Ramon,
els nanos potser encara no hi són, però hi ha gent que treballa perquè s’hi puguin incorporar.
El futur dels blogs i sobretot l’ús que en facin els professors, depén de l’interés que tinguin en estar al dia i estudiar les possibilitats que els nous mitjans que apareixen cada dia, puguin tenir en la seva tasca pedagògica. Us recomano per exemple els blogs:
didàcTICa, http://elgg.etelematics.com/narcis/weblog/ de Narcís Vives
Arran de pupitre , http://5centims5.blogspot.com/ del Ramon Barlam
Bitàcola de mestra TIC , http://bloc.ravalnet.org/bloc/bitacola_demestratic de l’Anna Pérez
Bitácora de Aníbal de la Torre : http://www.adelat.org/index.php
Bloc de la Comunitat Catalana de Webquest, http://webquestcat.zoomblog.com/
El bloc col.lectiu: Educa’t - Educa’m : http://eduquemnos.blogspot.com/index.html
Fins aviat,
Núria
Comment by Núria Vives — February 6, 2007 @ 10:55 am