Maquiavel i ERC
A ERC han de llegir Maquiavel: Qui es la causa del poder d’un altre es destrueix ell mateix.
March 22, 2009
4 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
You must be logged in to post a comment.
A ERC han de llegir Maquiavel: Qui es la causa del poder d’un altre es destrueix ell mateix.
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress
El post és fet després de llegir el PERIODICO?
Comment by Montserrat — March 25, 2009 @ 5:16 pm
No han escarmentat, ja va passar amb en Barrera. El polític que no llegeix Maquiavel mal va. El votant també, i sobretot escoltar amb atenció Si, Ministre.
Comment by El Criteri — March 25, 2009 @ 8:27 pm
No és pq no s’hagin llegit a Maquiavel, sinó per què són gent petita… sense capacitat de criteri propi. Els hi manca l’instint de manar, característic de qui passa de les mitges tintes i exigeix: -O jo mano completament o no conteu amb mi; Cesar sive Nihil-.
Però la política democrática priva de manar, mentre que exigeix administrar, colaborar i dialogar. Potser, per això,els polítics siguin tant dèbils.
Comment by RDC — March 26, 2009 @ 12:13 pm
S’ha acabat l’enamorament? S’ha acabat l’encanteri que identificava el tripartit amb la Catalunya real?
“…la causa d’un altre” o de dos altres, i no em refereixo pas a ICV, sinó a CiU, també, i més en concret, a l’estúpida idea de l’equidistància (”causa d’un altre” per partida doble) és una constant d’alguns dirigents d’ERC. O ERC fa que el centre sigui ERC, la classe mitja per avall, com molt bé deia Carretero en el seu primer article contra la satel·lització d’ERC, o malbaratarar el creixement que va tenir amb el seu projecte singular: la independència. El “centre” s’ha de buscar en la societat i no pas en una oxidada partitocràcia centrada en el pacte espanyol i franquista de la Constitució del 78.
Espero que el resultat del finançament i de la sentència de l’estatut els faci rectificar la política tan errònia que han desplegat i els freni la verborrea de consignes tan canviants que a més no s’han traduït en cap acció política visible.
Si Convergència (al marge de Duran) també qüestiona les estructures de l’estat espanyol (el TC), és el moment de proposar-los una política de defensa nacional i acordar, ara sí, una política estratègica (quina “política estratègica” es pretenia amb el PSOE català?).
El teixit productiu català està agonitzant i anem molt més malament del que vostè i altres optimistes apuntàveu fa unes setmanes.
Comment by Marcel — March 26, 2009 @ 6:48 pm