L’home que mira

Compro els llibres imprescindibles per fugir durant la Setmana Santa. Després de sis mesos professionalment duríssims (amb una allau de feina com no havia patit mai), l’únic que espero és passar un parell de dies a València i amagar-me després en terres montsianenques. I llegir, llegir, llegir… però per si pot servir a algú com a orientació per a Sant Jordi, us consigno aquí algunes de les meves darreres lectures. 

Txevengur d’Andrei Plátonov. Edicions del 1984; una novel·la impressionant sobre el socialisme - i la decepció. Cultura general bàsica per a interessats en la millor tradició novel·lística. 

Les nits difícils de Dino Buzzati, també a Edicions del 1984 (un segell que és de solvència plena, absoluta i contrastada. Com s’ho fan per publicar amb tant bon gust?) 51 textos breus per pensar.  Si heu llegit El Desert dels tàrtars, aquest llibre us agradarà. Si no l’heu llegit, també. http://www.edicions1984.cat/c-novetats.cfm

Ascesi de Nikos Kazantzakis. Ed. Adesiara. Des que als quinze anys el meu pare em va regalar una edició d’obres escollides, sóc un fan boig de l’Unamuno grec. 

La Barcelona Pecadora de Domènec de Belmunt. Ed. A Contravent. El meu sogre el recordava mitinejant per terres de Penelles i Castellsarà. El llibre és una autèntica delícia. 

Hacia el Mar Egeo. Memorias de un helenista durante la Segunda Guerra Mundial. El Gredos, de Geoffrey S. Kirk. Les memòries de guerra del gran scholar anglès (el del Kirk i Raven), explica que a preescolar ja li ensenyaven llatí… i a partir d’això un llibre tan british, joiós i sofisticat com us podeu imaginar. 

Sagese Libertine Livre de Poche, de Christophe Girerd. Finalment s’ha publicat en butxaca la magnífica antologia de llibertins del XVII, que fa parella amb el llibre sobre llibertins barrocs de la Contrahistòria de la Filosofia de Michel Onfray (també publicada en català per 1984). Pura gimnàstica pirrònica. 

La actitud conservadora Ed. Sequitur, de Michael Oakeshott. És una breu conferència que esperava reedició de fa temps. El clàssic que resumeix què significa ser un conservador sense ser un carca. Oakeshott no l’ha llegit quasi ningú a les Espanyes (i molt menys els professors de filosofia política!) i d’això plora la criatura. 

La muerte de Sócrates Biblioteca Buridán, d’Emily Dikson. Cada any (des de fa més de 30 anys) cada Nadal i cada Setmana Santa llegeixo un llibre de/sobre la Grècia clàssica. L’he començat pel darrera i les planes sobre Diderot i Sòcrates ja són prou garantia.