L’home que mira

Si hi ha una cultura o una religió que l’home que mira no ha entès mai és, segurament, l’hinduisme. El molesta (es pot dir així; d’una manera tan políticament incorrecta?) un panorama de déus massa bigarrat i massa ple de sang, en què, al menys a primer cop d’ull, la pietat és una posició de classe més que una inclinació moral. Pablo Neruda (se l’hauria de llegir més i parlar-ne menys!), deia en una entrevista sobre la seva vida a l’Índia: ‘…muchas veces me pareció que estaba encerrado en una interminable película a todo color, maravillosa, pero que nunca me permitirían salir de esa película que conti­nuaba una eternidad’. Aquesta és exactament la situació amb què sovint s’ha trobat l’home que mira quan comença (però mai no aconsegueix acabar!) alguna obra de literatura hindú. Hi ha la fascinació de la incomprensió. Hi ha la fascinació (i el pànic) que produeix l’eternitat.

Per això mateix, el proper dimecres (pre/Sant Jordi), hem convidat Laia Villegas, a l’Ateneu Barcelonès (C/ Canuda 6, Bcn): per parlar sobre Hinduisme: per mirar de trobar, si més no un fil que ens orienti en el món complex i bigarrat d’una tradició que tramet superabundància. Professora al Centre d’Estudis Devavani és una de les millors especialistes en aquesta tradició de pensament. A més ha traduït al català per a Ed. Fragmenta Les estrofes del Samkhya, de Ishvarakrishna, un llibre del segle VIè d..C. tan hermètic com fascinant.

Hi esteu convidats (i a més les conferències de l’Ateneu són gratuïtes). 

http://www.devavani.org/indexcat.html 

http://www.fragmenta.cat/books/view/32